10.5 C
Igualada
Dimarts, setembre 29, 2020

La dona imprevisible

Surt de casa vestida de grana, lila o ocre, o bé tota negra com una escultura impossible feta d’obsidiana. Empolainada i regada de fragàncies embriagadores, és com una flor que esclata amb el dia i s’amaga en la nit. Pot portar barret, una cua llarga o el cabell al vent. Trepitja fort com si anés a menjar-se el món. Ella és la dona imprevisible. Té la capacitat de passar desapercebuda tot fent-se veure. És com una tigressa enmig d’un safari ple de caçadors armats amb rifles de plàstic. Res se li escapa, però sembla que res li importi.

Quan riu és generosa com la terra, quan camina és lleugera com l’aire, quan mira encén el cor com el foc i quan està trista es dissol com l’aigua. Tant se val. Libre te quiero, libre te quiero. No va néixer per viure en gàbies d’or tot i que no sap passar sense la plata ni es conforma amb el bronze. La seva feminitat flueix, com el riu d’Heràclit, a través dels segles, mal que li peses a Simone de Beauvoir.

Li han cantat els poetes i l’han enyorada amb nostàlgia els mariners d’aigua dolça i salada. Podria passejar mig nua per la platja amb elegància, com si fos una passarel·la de moda, lliscant com un encanteri. Ha estat cortesana a Versalles i sacerdotessa a Babilònia, musa a París i esposa de Crist a Judea. És l’etern femení, que tot ho inspira, del qual tot surt i on tot retorna. Els antics la van conèixer com Lilit, Ixtar o Astarté. Els grecs l’anomenaren Afrodita i els romans li digueren Venus. És a voltes l’estel del matí o l’estrella vespertina, lluminària de les albades i les nits amoroses, en les quals una calor humida llisca pels cossos i la pell transpira mentre la natura conspira. Ulisses restà als seus braços i li digué Circe a cau d’orella. Tesseu la conegué com Ariadna tot i abandonar-la a Naxos on la recollí Dionís, el déu embriac i lúcid per sa follia. També va ser ella qui va guiar Dant vers els inferns on va il·luminar-se fins a fer-se immortal. És la dona imprevisible i inabastable. Camarón li cantava a ella quan evocava Samara, reina de la moreria, en baixar a la font a buscar aigua. Rosa María, Rosa María si tú me quisieras que feliz sería, cuanto más lejos está el santo más grande es la devoción… L’etern femení ens impulsa cap allò elevat.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

L’Igualada Femení HCP, a punt de donar la sorpresa

Excel·lent va ser la impressió que va donar l'equip de Toni Aranda en un partit on la primera part va ser de domini clar...

L’Igualada Rigat cau contra el Liceo en l’inici de l’OK Lliga

L’hoquei va tornar a Les Comes. I el públic també. L’únic que va faltar a la festa va ser la victòria. Els igualadins, que...

Paula Iglesias, de l’Institut de Montbui, premi de filosofia Arnau de Vilanova

El passat dijous 17 de setembre es va concedir el XXXIX Premi de Filosofia Arnau de Vilanova a l’alumna de l’Institut Montbui, de Santa...

Detingut un home per atracar una farmàcia a Igualada

Els Mossos d’Esquadra van detenir el dia 21 de setembre un home de 37 anys i veí d’Igualada, com a presumpte autor d’un delicte...

Jorba fa un balanç positiu de la temporada de piscina

La lluita per frenar l'avanç del coronavirus i impedir nous rebrots ens ha deixat un dels estius més atípics de la història i l’ús...
Compartir