Bet Florensa, filla de Cal Vives de Rubió (34 anys). Arquitecta a Fika i productora de cigronet de l’Alta Anoia a Mas d’Ardesa. Dona de camp, emprenedora, inquieta, mare, companya… Experta en pujar pastissos i assaborir el descans, millor si és en família i amb xocolata.
Dius que tens una doble vida laboral
Arquitecta i des de 2020 productora de cigronet.
I pastissera
Sí. Vaig estudiar a l’Escola Hofmann, però des que va néixer la Isona el 2021 tinc la pastisseria aparcada. No puc pas amb tot! A més, havia arrencat el projecte de Mas d’Ardesa.
Molt desitjat…
Sí. El món rural sempre m’ha agradat molt. No és idíl·lic, però de petita m’encantava estar a la natura, amb el pare i amb l’avi. La mare no s’ha dedicat mai a la pagesia, però va ser molts anys secretària general d’Amfar Catalunya i ajudava a la finca amb tot el necessari. No volia que jo m’hi dediqués en exclusiva. Un dels meus somnis era rehabilitar la masia
Tot gira al voltant de la masia familiar…
Bé, tinc l’estudi d’arquitectura (Fika) amb una gran companya, la Marta Bartolí, i m’encanta la nostra feina i l’equip que formem. Però, a més a més, sempre he tingut aquest rau-rau de fer coses a la masia. Vaig començar amb el tema dels cigrons durant la pandèmia.
Per què els cigrons?
El meu pare tenia un excedent d’uns dos mil quilos que no acabava de vendre. Amb la meva germana, que és dissenyadora, vam decidir comercialitzar-los i ens va anar molt bé! La collita del 2021 també, però amb les del 2022 i el 2023, vam patir la sequera. És una planta molt forta, però per germinar i créixer necessita que plogui una miqueta.
És difícil consumir de proximitat a l’Anoia?
No. Tenim bon producte! Però és una comarca que no brilla pel tema gastronòmic. No ens ho creiem prou.
Què ho fa…?
D’una banda, crec que no es valora prou el fet de pagar directament al productor. Però has de decidir on vols que vagin els teus diners!
Menjar amb consciència
Sí. S’ha perdut l’hàbit d’anar al mercat i conèixer el producte de temporada. Comprant de proximitat és més fàcil. Es guanya qualitat de vida.
Amb Eixarcolant s’està avançant, oi?
Sense ells no s’hauria tirat endavant el Parc Agrari de la Conca d’Òdena. Els productors no ens hauríem organitzat. Però l’administració ha d’apostar més. Si no comprem proximitat, com diuen els pagesos: “la nostra fi, la vostra fam”. No hi ha relleu generacional!
I si abandonem el camp no anem bé…
Exacte, hi ha més perill d’incendi. El meu avi anava a pasturar cada tarda. El bosc estava net. Però és un sector que ho té tan difícil… El pagès s’ha hagut de convertir en advocat, comptable, administrador… S’ha de facilitar la burocràcia i s’ha d’adaptar a la mida de les explotacions i al model de pagesia.
Qui tens com a referents?
Dones que han sabut tirar endavant com formiguetes. A pagès les dones sempre han sigut un pal de paller. Potser de cara a fora no s’ha reconegut gaire, però dintre de les famílies se sap. Jo he tingut la iaia i la mama. I em meravella escoltar la Rosa Pruna, durant molts anys presidenta de l’associació de joves agricultors ASAJA.
