En Pedro Sánchez és un triler. És un engalipador de fira sense cap escrúpol. Viu en campanya electoral permanent i, és clar, això no li deixa temps per governar. Perquè governar és dirigir. Quan presideixes un govern, has de treballar per resoldre els problemes del país que governes, impulsant lleis, prenent mesures econòmiques efectives, planificant infraestructures que millorin la competitivitat….
Res de tot això fa l’inquilí de la Moncloa. Ans al contrari: deixa que els problemes s’eternitzin i per a evitar crítiques, responsabilitza la resta -especialment els seus aliats- de tots els problemes i manté ben engreixada a base de subvencions i publicitat, a la premsa amiga, per estalviar-se crítiques.
No tinc una bola de vidre però em veig amb cor de pronosticar que quan s’hagi acabat el serial de mocions de censura a Múrcia, Madrid i Castilla, quan Pedro Sánchez pugui presumir d’haver superat “la peor pandèmia de todos los tiempos”, convocarà eleccions generals per desfer-se dels partits que l’ajuden a mantenir-se en el càrrec.
És especialista en fer promeses que no pensa complir. Un dia ve a Catalunya i anuncia la construcció d’una fàbrica de bateries a prop de SEAT i una hora després gent del PSOE ho desmenteix per mantenir captius els seus vots a l’Aragó i a Extremadura.
Sánchez practica una política de desgast dels seus aliats de Podemos als quals deixa sempre sense cobertura mediàtica i als quals no els deixa complir els seus compromisos electorals. Així desgasta al partit que sent minoritari al Gobierno de España, s’emporta totes les crítiques de la dreta. Tampoc ERC que li ha aprovat els pressupostos, surt ben parat amb l’engalipador d’en Sánchez. A la promesa incomplerta d’una taula de diàleg, hi suma la retenció de vacunes a Catalunya, sense importar-li que això costa vides de catalans. Em pregunto: algun aliat de Sánchez surt ben parat?
Fa mig any Sánchez va enviar a Catalunya al secretari d’organització del PSC, destituint-lo de ministre de Sanitat, per promoure en “canvi” a la Generalitat. El missatge era el del retrobament i la superació dels desacords. La realitat però l’estem veient dia si i dia també: el PSOE vota al Parlament Europeu amb PP, C’s i Vox per a desposseir de la seva immunitat als tres europarlamentaris catalans. El mateix dia la fiscalia anul·lava el tercer grau als presos polítics. El tan anunciat indult “para cerrar heridas” es contínuament ajornat i hores d’ara resta al calaix de les promeses incomplertes.
Sánchez, des que va guanyar les eleccions generals, que viu en campanya permanent. Una campanya que serà la més cara de la història. Cara en diners i en patiment.
