No estic especialment content dels vots “independentistes” a Las Cortes Españolas. M’hauria agradat que ERC i Junts haguessin obtingut millors resultats a canvi dels seus vots a la investidura d’un dels presidents amb més acreditada tendència a la mentida. O, més ben dit, a desdir-se dels seus compromisos i promeses electorals.
Abans de la votació definitiva al Congrés dels Diputats, havien assegurat que mai farien president a Pedro Sánchez si abans no aplicava una sèrie de mesures imprescindibles. Allò de cobrar a l’avançada que es va dir. No veig per enlloc que a Catalunya hagi arribat res, a banda de poder parlar en català al Congreso i al Senado. Un dret que no tots els diputats i senadors exerceixen, per cert.
Tot i esperar-ne més del nivell d’exigència dels diputats que tenen el meu vot, no deixo d’alegrar-me del seu vot positiu que evita, de moment, anar a unes noves eleccions generals espanyoles.
En primer lloc m’agrada que no s’hagi donat l’oportunitat a la extrema dreta i a la dreta extrema feixistoide, d’aconseguir els vots necessaris per ocupar la Moncloa (la Zarzuela ja l’ocupa un dels seus) i aplicar la més gran repressió anticatalana que s’hagi vist mai.
En segon lloc i més emotiu per a mi, és que amb la llei d’amnistia, molts companys de lluita i trinxera que des de fa anys estan imputats per delictes inexistents però que els han portat a presó provisional, per fi poden veure llum al final del túnel.
Parlo de companys amb els quals m’he manifestat als carrers -i carreteres- i amb els quals he organitzat actes de protesta per les maniobres repressores de l’estat contra l’independentisme. De la mateixa manera que ells han estat detinguts, ho podia haver estat jo mateix, car tots hem compartit idèntiques accions.
Ara, si la llei amnistia tira endavant i els jutges l’apliquen com crec que l’haurien d’aplicar, tots aquests companys injustament encausats, quedaran novament lliures. Escarmentats segurament, però també lliures com seria de justícia, car no han comès altre delicte que sortir al carrer a denunciar un estat repressor.
Les bones lleis sempre neixen al carrer o, el que és el mateix, les lleis van sempre al darrere de la societat. L’amnistia és una llei absolutament necessària, no ja per fer justícia sinó per acabar amb una injustícia flagrant que afecta a més de 1400 catalans i catalanes conscienciats. És precisament per aquestes persones, per les quals em sento moderadament satisfet del vot independentista a Pedro Sánchez.
Espero i desitjo que l’amnistia no tardi en arribar i que els companys fins ara abandonats per tots els partits, recuperin la seva vida i la seva llibertat.
