Les darreres dades sobre la natalitat a Catalunya no són gens bones. L’any 2023 van néixer a Catalunya 54.182 nadons, 303 d’ells a Igualada, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. És la xifra més baixa des de l’any 1995 i representa una disminució del 3,9% amb relació al 2022. Continua així la tendència de 15 anys de davallada de la natalitat, des del pic de naixements de l’any 2008, on es va arribar després de més d’una dècada de creixement i immediatament abans de la crisi econòmica.
La tendència, que fa temps que es veu, obligarà més d’hora que tard a canviar alguns models, donat que tindrà molt més sentit efectuar inversions en, per exemple, nous centres de dia o instal·lacions per a la gent gran, que serà majoritària, que no en noves llars d’infants. Menys “nova població” afectarà la productivitat i el creixement econòmic del país, amb la qual cosa caldrà, inequívocament, mà d’obra procedent de fora. D’altra banda, avui, a l’Anoia i a Catalunya, els fills nascuts aquí de mare estrangera ja són una tercera part.
Per canviar el panorama, cal implementar i enfortir polítiques que donin suport a les famílies, i també les lleis sobre immigració, amb contractes des de l’origen.
Per intentar canviar el panorama, cal implementar i enfortir polítiques que donin suport a les famílies, com a subsidis per a la cura infantil, permisos parentals pagats i polítiques de conciliació entre treball i vida personal, així com proveir incentius financers per tenir fills, com ara pagaments directes, deduccions fiscals i subsidis per a l’educació i l’habitatge.
És necessari també promoure la igualtat de gènere a la llar i a la feina perquè homes i dones puguin compartir les responsabilitats familiars i laborals.
Òbviament, en lloc de tancar portes sense pensar què passarà demà, cal facilitar polítiques d’immigració que permetin l’entrada de joves, amb contracte de treball des de l’origen, per compensar la baixa natalitat i contribuir al creixement demogràfic i econòmic. Estem davant un problema real, important, que requereix un enfocament integral i coordinat entre governs, empreses i societat civil. Si no ho fem, el món en què vivim no serà mai més com ara. I després tot seran excuses i lamentacions.
