Soc la Judit Bartrolí, tinc 41 anys i en fa 5 que vaig descobrir l’espeleologia. Ara sóc presidenta de l’Espeleo Grup Anoia, l’Egan, on hi he trobat bons amics, diversió i aventura.
Què és l’espeleologia?
És la ciència que estudia les coves, bàsicament. Podem trobar tant cavitats horitzontals com cavitats verticals, de la mateixa manera que ens podem trobar coves petites que podem fer en mitja hora com grans coves de quilòmetres i quilòmetres en què t’hi pots estar mesos visitant-la.
És important anar ben equipat a l’hora de practicar l’espeleologia.
Sí, és com la muntanya, en què hi ha gent que pot anar a fer trecking, mentre que altres aniran a fer cims de 3.000, 5.000 o 8.000 metres, cadascú s’ha d’adaptar al seu nivell. Més enllà d’anar ben equipat també és important tenir una bona preparació física i conèixer bé l’entorn pel qual t’estàs movent.
Es promou la funció científica de l’espeleologia des de l’EGAN?
Sí, sí. Nosaltres som un grup filial del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, i com a tal també tenim part de científic. Pot passar, per exemple, que a un biòleg no li faci res anar-se’n a la selva a estudiar rèptils, però ficar-se dins d’una cova ja és més difícil, així que nosaltres col·laborem amb ells. També podem ajudar a arqueòlegs, ja que moltes cavitats, sobretot horitzontals han estat ocupades durant la prehistòria i a vegades s’hi poden trobar moltes restes. O també amb geòlegs, ja que les formacions que es poden trobar dins les coves són espectaculars.
Alguns s’ho prenen, però, simplement com un esport?
En algun cas podria ser, però en el cas de la secció d’espeleologia de l’EGAN no és massa així, tothom s’implica en la vessant tant esportiva com científica. En la secció de descens de barrancs sí que la gent s’hi apunta com un simple esport, per exemple.
A més de la secció d’espeleologia i la de descens de barrancs, en teniu alguna més?
Sí, per una banda hi ha la de senderisme, i per l’altra tenim els Eganins, que com molt bé s’intueix pel seu nom està formada pels fills i filles dels pares que formen part de la nostra entitat.
Per aquells que no hagin entrat mai en una cova, què se sent quan s’està a dins?
Crec que aquesta idea de claustrofòbia que està bastant estesa no és pas veritat. És cert que en una sortida ens trobem algunes parts estretes, però no ens anem arrossegant continuadament, ni ens quedem tota l’estona encallats.
Aquest any l’EGAN celebra el seu 30è aniversari. Com comença la història de l’entitat?
Comença amb un grup de gent que ve de molts llocs diferents amb l’atracció per l’espeleologia com a tret en comú. I a partir d’aquí es va crear el grup. Ara, 30 anys després, ja som uns 130 socis, la majoria de la comarca, però alguns venen de més lluny, de Puigcerdà, per exemple.
Més enllà de sortides que tingueu preparades, teniu activitats de celebració organitzades?
El passat gener vam inaugurar una exposició de fotografies al Museu de la Pell i que serà itinerant per diferents espais de la comarca. A l’estiu estarà a la Biblioteca Central d’Igualada, i després també passarà per Capellades o Santa Margarida de Montbui. És una exposició molt maca, ja que algunes de les coves que visitem són molt atractives.
I alguna sortida per celebrar-ho?
Fa cosa d’un mes vam fer una sortida oberta a tothom que volgués iniciar-se en l’espeleologia pel Mont-ral. I ara, el proper 5 de maig, farem una sortida de descoberta del descens de barrancs i que és oberta a tothom major de 16 anys. Després, a l’octubre, organitzem la trobada anual d’espeleòlegs de Catalunya a Igualada. Serà tot un cap de setmana amb sortides, xerrades de caire científic, etc.
Com t’enganxes tu a l’espeleologia?
A mi ja em va venir de gran, fa uns 5 anys, quan en tenia 35. Tot va començar amb l’amic d’un amic, que ens va animar amb el meu home i l’ambient em va agradar molt. A més, m’agrada que no sigui un esport competitiu i això permet desestressar-se quan sortim.
És una bona zona l’Anoia per practicar l’espeleologia?
No ho és gens! A la Llacuna hi ha un parell de llocs però és l’única coseta que tenim per aquí. A Montserrat també n’hi ha alguna però en general no és una zona càrstica, així que ens anem movent per tot Catalunya. Una de les millors zones del país és el Massís del Garraf i la zona de Sant Llorenç del Munt.
I fora de Catalunya?
Cantàbria és una de les zones més importants, fins i tot a nivell europeu. Allà, per exemple, hi fem una sortida cada estiu amb alguns de l’EGAN. A França també hi ha coves molt maques, i fora d’Europa, al Vietnam també.
