Un article de
29 de setembre de 2026 a les 11:04 hores

El judici del ‘cas Efial’ investiga Masquefa i set municipis més

Fiscalia demana penes de fins a quinze anys de presó i els ajuntaments reclamen recuperar els diners

Resumeix l'article amb IA:
Marca'ns com a mitjà preferit!
Un article de
Publicitat

Aquest dilluns ha començat a l’Audiència Nacional el judici oral pel cas Efial, la suposada trama corrupta d’adjudicació fraudulenta de contractes públics municipals i cobrament de comissions al voltant de la consultora del mateix nom. La branca catalana del cas inclou vuit consistoris -un dels quals Masquefa-, amb tres exbatlles de CDC acusats, i un forat econòmic de 8,7 milions d’euros. S’imputa als dinou encausats suposats delictes de prevaricació administrativa, frau a l’administració, malversació de fons públics, blanqueig de capitals i suborn. Fiscalia i acusacions particulars (només l’exerceixen els ajuntaments de l’Ametlla de Mar i Tortosa) demanen penes de fins a quinze anys de presó. Els consistoris reclamen recuperar els recursos públics defraudats.

Considerat com una de les derivades de l’anomenat cas 3%, que investigava el suposat finançament il·legal de CDC, el cas Efial va esclatar després que la investigació policial i judicial resseguís el fil obert per l’entramat de corrupció denunciat originàriament a l’Ajuntament de Torredembarra. Anteriorment a aquest procediment, l’Audiència Nacional ja va jutjar fa dos anys i, finalment, va absoldre (tot i que molts havien reconegut els fets), els quinze acusats de pràctiques similars amb la mateixa consultora en set municipis de la Comunitat de Madrid.

A Catalunya, els tentacles de la trama s’haurien establert, principalment, a l’Ametlla de Mar (consistori que xifra en més de 4 milions d’euros els recursos públics defraudats), Ascó (2 milions d’euros), Tortosa (1,6 milions), la mateixa Torredembarra (410.000 euros) o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (200.000 euros). També, però amb imports força inferiors, a Llinars del Vallès, la Seu d’Urgell i Masquefa.

Segons el relat de Fiscalia Anticorrupció, la consultora aterrava als municipis assumint de forma externalitzada funcions de gestió i adjudicació de recursos públics pròpies dels consistoris. Ho feia, principalment, amb la creació d’una figura instrumental i “fictícia” d’entitat pública empresarial sense activitat específica i pròpia o es desviaven recursos municipals, que eren gestionats com si fossin fons privats per a les tasques encarregades.

L’objectiu era eludir la intervenció i fiscalització tant jurídica com econòmica dels secretaris i interventors. Funcionava, segons van concloure els investigadors en bona part dels casos, sense contracte que emparés la relació jurídica amb els consistoris i vulnerant la legislació en matèria de contractació.

Se la contractava tot i que els consistoris ja comptaven amb personal capacitat per efectuar aquestes tasques. En l’esquema també s’hi inclouen professionals no relacionats amb la consultora que emetien informes ad hoc per donar aparença de legalitat als tràmits aconseguint un benefici econòmic. Així doncs, dins de la llista d’encausats, a banda dels exalcaldes, exregidors i directius de la consultora, apareixen advocats, tècnics, testaferros o familiars, entre d’altres.

T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: