El botifler que l’Estat ha fet virrei a Catalunya, fa plans per oposar-se als anhels de molts catalans de fundar una república independent. El pla és senzill: inhabilitar tot el govern de la Generalitat -incloent-hi els alts càrrecs- i nomenar Enric Millo president interí de la Generalitat de Catalunya. La seva funció, dissoldre el Parlament convocar noves eleccions autonòmiques pel cap de bastants mesos. Així no caldria suspendre legalment l’Estatut d’Autonomia en aplicació de l’article 155 de la Constitución Española.
Fruit de les noves eleccions i comptant que els sobiranistes no les acceptaríem -i per tant no aniríem a votar- el nou parlament autonòmic podria elegir amb tota seguretat un govern format per l’Arrimadas i l’Iceta, i li donarien un ministeri al Garcia Albiol. Els Comuns de l’Ada Colau es quedarien com a única oposició parlamentària, ja se sap que aquestos només saben criticar a “cumbaryensia” i passarien una plàcida etapa endormiscats als seus escons.
Tinc clar que aquest pla només el pot idear un oportunista que ha passat de militar a Unió amb en Duran Lleida, sortir-ne i demanar l’ingrés a ERC (que el va rebutjar per poc clar) i ha acabat al PP de Girona, on eren -i són- quatre gats. Avui revestit del poder que li dona la dictadura borbònica de Madrid i que els ciutadans de Catalunya, li hem negat a les urnes, té somnis humits pensant en ocupar el despatx de la Plaça de Sant Jaume i ser condecorat pel Borbó “como el hombre que acabó con el secesionismo en Cataluña”. El problema per als botiflers és que no coneixen la història de Catalunya. Ni tan sols la més recent. L’any
1939 el general Franco va anular la Generalitat i el Parlament i va afusellar al President Companys. El Parlament a l’exili va elegir Josep Irla i a la mort d’aquest a Josep Tarradellas i Joan com a president de la Generalitat republicana a l’exili.
Tarradellas va convertir casa seva, a Sant Martin le Beau, en la seu de la Generalitat a l’exili i en va mantenir el nom i la dignitat, durant més de 39 anys. A la mort del dictador, el govern de l’Estat va restablir la Generalitat i Josep Tarradellas va tornar a la plaça de Sant Jaume com a President, molt abans que Espanya tingués la Constitució que avui ens oprimeix.
Estic segur que si es dona el cas, tant el President Puigdemont com el sotspresident Junqueras mantindran la dignitat -i la legalitat- de Catalunya, sota qualsevol circumstància i les intencions dels Millo, Arrimadas, Iceta i altres botiflers quedaran ridiculitzades, com els hi han quedat sempre que han decidit les urnes.
