Josep Maria Soto és el cap d’Àmbit dels Serveis Especialitzats i Extraordinaris del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Viu a Igualada i és metge anestesiòleg a l’Hospital, i durant aquesta crisi sanitària ha estat col·laborant en l’àrea assistencial que es va muntar ara fa un més al davant del CAP Anoia d’Igualada. Conversem amb ell per conèixer com ha viscut aquest crisi sanitària i quines són les perspectives de futur.
Per a vostè, el fet de viure a Igualada ha estat bo, pel coneixement del territori, o dolent, per la gestió emocional que li pot comportar aquesta crisi?
Crec que ha estat una oportunitat de tenir el coneixement de tot el sistema de salut i de les persones, i al mateix temps que les persones amb qui treballava també em coneguessin a mi, com a mínim professionalment. Això ha facilitat aquesta confiança i coordinació en una situació que no hem vist a cap lloc més de Catalunya.
Quantes persones es van traslladar de l’Hospital d’Igualada a altres centres hospitalaris?
Des del SEM vam traslladar més de 250 persones, algunes que estaven molt greus i altres no tant. Això va servir perquè l’Atenció Primària també es pogués reestructurar davant aquesta situació d’emergència. En aquest sentit, el SEM també vam col·laborar en la instal·lació de l’àrea assistencial que fins dimarts hi havia al davant del CAP Anoia, que ha servit per augmentar la capacitat d’atenció primària i fer un primer cribatge de cap on havien d’anar les persones que es trobaven malament.
Aquesta àrea assistencial davant del CAP Anoia encara està donant servei fins aquesta setmana. Quina valoració se’n fa?
La situació a la nostra zona, com tothom sap, va ser molt complicada i per sort no hem hagut de muntar altres àrees assistencials en altres llocs de Catalunya. Aquesta àrea assistencial ens ha estat molt útil per no estressar més l’Hospital i poder fer un primer cribatge de la gent que necessitava una atenció primària.
I aquí sí que m’agradaria agrair la gran col·laboració de tothom, de tots els serveis que hi hem estat implicats.
Al mateix temps que s’anunciava aquesta àrea assistencial, ara fa un mes, també s’informava que es derivarien pacients de l’Hospital d’Igualada a l’Hospital General de Catalunya. Encara se n’hi deriven o ja no?
Des de fa ja quasi dues setmanes l’Hospital d’Igualada ja té capacitat per atendre tothom i de fet, ara és al revés. Ara estem ajudant a altres territoris que ho necessiten.
Quin ha estat el paper concret del SEM en tota aquesta crisi?
La nostra funció és l’atenció de totes les emergències i urgències des del punt de vista de salut. I és important remarcar que més enllà de la COVID-19, seguia havent-hi altres emergències, i des del SEM hem tingut la capacitat per seguir atenent-les de la mateixa manera que ho fèiem abans de la crisi. Crec que la col·laboració del SEM amb la resta de la xarxa de Salut ha estat molt bona, i crec que es pot dir que el Sistema d’Emergències Mèdiques i tots els recursos de Salut, hem afrontat aquesta crisi amb bona nota.
El personal del SEM ha disposat dels equips de protecció adequats en tot moment?
Nosaltres, en espera de la celebració del Mobile World Congress, ja havíem fet previsió de compra de tots aquests equips de protecció. De fet, al principi de la crisi fins i tot vam poder cedir alguns d’aquests recursos a altres llocs perquè nosaltres ja en disposàvem. No ens va agafar en fals i vam tenir temps per després coordinar-nos amb el departament de Salut i poder seguir disposant d’aquests equips de protecció.
L’àmbit del qual ets responsable del SEM també hi ha els psicòlegs d’emergències. Quin paper hi estan jugant?
El seu paper ha estat molt rellevant a l’hora de fer el seguiment de la gent que està malalta com també d’estar a sobre dels professionals sanitaris, de cuidar a aquell que cuida.
Les residències són dels llocs més vulnerables, on el virus més mal està fent. Com hi ajudeu des del SEM?
Nosaltres donem suport a l’assistència primària, que són els responsables de l’atenció mèdica en aquestes residències. Des del SEM fem una anàlisi de la situació i després generem els circuits que agilitzin el diagnòstic i la millor atenció amb aquestes persones grans.
Han disminuït molt els serveis que heu prestat per accidents durant aquesta crisi?
Hi ha menys mobilitat a les carreteres, per tant menys accidents de trànsit, també menys accidents laborals. També s’ha reduït molt la pràctica esportiva. Des de l’inici de la crisi, per exemple, no hem fet cap rescat, els nostres equips en aquest àmbit estan aturats.
Ha viscut mai una situació com l’actual?
Aquesta emergència ha afectat a molts milions de persones, i en el cas de la meva responsabilitat, ha estat al conjunt de Catalunya.
Una situació que vaig viure força complicada va ser el terratrèmol d’Haití, o l’accident d’avió de Germanwings.
Això sí, s’ha de dir que la resposta de tots els professionals de l’àmbit de Salut ha estat admirable. I també cal agrair la col·laboració de la gent quedant-se a casa.
