Tenir un negoci a ple rendiment però amb previsió de tancament per falta de relleu. És el que està passant en botigues de reparació de calçat a diferents punts de Catalunya. No troben interessats a aprendre l’ofici de sabater i continuar un negoci amb una clientela “fidel”. És el cas de Jordi Blasco, l’única botiga oberta a Igualada i voltants. Després de 37 anys al taller, es vol jubilar però segurament allargarà uns mesos amb l’esperança de trobar algú perquè té molta feina.
“Estem en perill d’extinció”, lamenta Jordi Blasco. Aquest sabater d’Igualada va aprendre l’ofici i el 1987 va obrir el negoci, ubicat a la plaça de la Sardana de la capital de l’Anoia. Avui és l’únic que hi ha la ciutat, i no se li acaba mai la feina.
Ara voldria jubilar-se, però encara no ha trobat la persona que el rellevarà i es planteja allargar uns mesos més a l’espera de trobar algú. “Li ensenyaré l’ofici si convé perquè l’establiment continuï obert, la clientela m’ho demana”, afirma. Si tanca, tota la ciutat i la Conca d’Òdena es quedarà sense el servei. El sabater ha gestionat el relleu a través del servei Reempresa, de la Diputació de Barcelona, que coordina l’Ajuntament d’Igualada des de l’edifici a Ig-Nova.
Quan Blasco va començar, hi havia altres tallers de reparació i ell era el més jove. El 2012 eren cinc, i a mesura que s’han anat jubilant, ha anat recollint la clientela i actualment rep moltes comandes. “Tot el que està entrant per avui és per la setmana vinent”, detalla.
La societat ha canviat i també els sabaters. Així ho creu Jordi Blasco: “Hem hagut d’adaptar-nos a allò que ens demanaven al taulell i evolucionar amb ells, segons el que ens demanava la clientela”. De la sabata de vestir s’ha passat, sobretot, a la sabata esportiva. Blasco explica que també reparen calçat especialitzat, com ara d’hípica, hoquei, de motocicletes, etc. “Agafem tot el que podem”, diu. En el cas de la de Ripoll, s’han especialitzat sobretot amb el calçat esportiu, aquell que té un preu alt al mercat.
L’ofici mil·lenari de sabater es basa en el principi de reciclar i d’aprofitar allò que encara es pot utilitzar, fent els retocs necessaris. “Portem dècades fent-ho”, afirma Blasco que creu que, ara que es parla tant d’això, les administracions els haurien d’ajudar. La falta d’ajudes no és l’únic obstacle, n’hi ha un de més rellevant encara: s’ha perdut la cultura de l’esforç.
Quan se’ls pregunta per les qualitats per ser un bon sabater ho tenen clar: “paciència, saber fer feines a mà i ganes de treballar”. “La resta, s’aprèn”.
