M’estava recuperant d’un molest covid, quan em va arribar la notícia de la mort sobtada del que ha estat un dels millors alcaldes de la comarca, en Joan Vic i Adzet. Bon alcalde, honest militant socialista i excel·lent amic.
A l’Anoia, i sense buscar-ho, va ocupar tots els càrrecs de responsabilitat possibles, exercint des de tots ells, una excel·lent labor institucional, posant sempre el benestar i el futur dels ciutadans, per davant dels interessos del PSC i els seus propis. El resultat va ser trenta-cinc anys consecutius d’alcaldia de Vilanova del Camí, amb diverses i folgades majories absolutes, malgrat els diversos adversaris que li varen sortir -inútil i barroerament- al pas.
En Joan va superar totes les proves amb saviesa perquè a més de raó, sabia expressar-la sense perdre les formes i sense renunciar al seu permanent somriure. Tenia la rara habilitat d’utilitzar quan calia, la seva sordesa fent veure que no havia escoltat algun dels insults que des dels escons de l’Ajuntament de Vilanova, els seus adversaris, mancats d’arguments, li dirigien.
Moltes d’aquestes coses les vaig viure en directe ja que en els plens de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, en els seus mandats, es decidien assumptes importants, que els adversaris s’entestaven en envoltar-los de polèmica. Sempre, sempre, sempre, en Joan Vic era el més equilibrat i educat del ple, aportant-hi concòrdia.
Als bons polítics les punyalades els arriben des de les pròpies sigles. Ho vaig veure al meu despatx de La Veu. Era l’època en la qual Joan Vic era primer secretari del PSC a l’Anoia i el socialisme era majoritari a la comarca. En aquell moment el PSC tenia la presidència del Consell i les principals alcaldies: Igualada, Montbui i Vilanova, entre d’altres. Varen entrar al meu despatx un ex empresari que havia deixat penjats a desenes de treballadors i el perseguia la Seguretat Social i Hisenda. Tant es així que per a presentar-se a les eleccions municipals a Piera, va falsificar el seu nom. Venia acompanyat d’un alcalde socialista de la comarca. Em diu l’individu: “Venim a notificar-te que ahir l’assemblea comarcal del PSC ha substituït al sector Vaquèira pel sector obrer. I si vols li pots fer una entrevista al nou secretari comarcal, aquí present”.
Li vaig respondre: “Primer en Joan Vic mai ha estat “de Vaquèira” però encara menys ni tu ni en Romà heu estat mai obrers. Si voleu parlar seriosament, sortiu del despatx i torneu a entrar dient la veritat i no les vostres falòrnies que aquí, som un periòdic seriós i no una assemblea manipulable”. No recordo si vaig fer l’entrevista però des d’aquella substitució de direcció, el PSC va anar perdent presència comarcal i mai més ha recuperat la incidència que li va donar en Joan Vic.
La comarca ha perdut un home dialogant i molts de nosaltres que el vàrem tractar, hem perdut un bon amic sempre disposat a ajudar i a compartir una estona de conversa o intentar resoldre un problema.
