L’Anoia és una comarca de tradició històricament industrial, un motor que actualment es troba en una cruïlla decisiva. Entre l’èxit d’ocupació dels seus polígons i les greus limitacions en infraestructures i subministrament elèctric, el teixit econòmic local navega en un mar d’incertesa global. En parlem amb Joan Mateu, president de la UEA.
Aquest any el lema de la UEA ha estat “Fem Empresa”. Sembla una declaració d’intencions per recuperar el vell esperit de la indústria de la comarca i posar en relleu els seus valors. És així?
Correcte. Connecta directament amb l’ADN de la Unió Empresarial de l’Anoia. Ens dediquem precisament a això: a fer empresa. És el que fa tanta gent que s’arrisca, que pren decisions diàriament i que emprèn al nostre territori. Volem transmetre que “fer empresa” té un espectre molt ampli. No es tracta només d’obrir un local, aixecar un edifici o vendre un producte o servei. Va molt més enllà: fer empresa és fer comunitat, és fer territori, és fer país. Implica una responsabilitat social corporativa i una convivència estreta amb l’entorn.
En aquest tipus d’actes compartiu escenari amb els representants polítics i sempre hi ha un espai per a la crítica i la reivindicació. Les demandes de l’Anoia continuen sent les mateixes de sempre
Lamentablement, sí. Tot i això, hi ha motius per a un moderat optimisme en algun punt. Per exemple, amb la històrica demanda del tren, per fi veiem que es mouen coses perquè pugui ser una realitat. Això ens demostra que la constància i el fet de ser insistents com una “gota malaia” de vegades dona els seus fruits. Però la resta de temes continuen estancats i ens preocupen enormement. El principal problema és la falta de sòl industrial. Tenim els polígons plens. Fa dos anys vam fer el sopar al polígon de Montbui per anunciar que estava al 100% de la seva capacitat, i aquest any a Castellolí hem anunciat el mateix: està completament ple. Ens estem quedant sense terrenys on poder rebre noves empreses o permetre que les existents s’ampliïn. Exigim que els polígons que ja estan aprovats s’activin d’una vegada per totes, i no deixarem de reivindicar-ho.
Més enllà del sòl, quins altres obstacles estan frenant la competitivitat?
N’hi ha tres de molt clars: el talent, l’absentisme i l’energia. Pel que fa al primer, la manca de talent i la necessitat d’impulsar la formació professional són eixos clau on cal treballar de valent. D’altra banda, tenim un problema greu d’absentisme laboral; abans en parlàvem en veu baixa, però ara hem hagut d’apujar el to perquè està afectant seriosament la productivitat de les nostres empreses.
L’últim gran eix, que és crític, és la potència elèctrica i l’energia. És un tema greu que cal abordar amb molta cura. Fa molts anys vam finançar una subestació elèctrica de la nostra pròpia butxaca -l’únic cas a tot Catalunya- i ara ha arribat al límit de la seva capacitat.
Quines conseqüències reals està tenint ja això?
Ja tenim empreses a qui se’ls està denegant qualsevol augment de potència, per molts diners que estiguin disposades a pagar. La infraestructura està completament col·lapsada o a punt d’estar-ho. Si no trobem una solució ràpida, en els propers mesos o anys tindrem problemes molt importants per mantenir l’activitat econòmica.
On rau exactament la responsabilitat d’aquest bloqueig elèctric?
Ara mateix estem assistint a un partit de tennis institucional. Per una banda, Endesa es desmarca i Red Eléctrica de España diu que és competència d’Endesa perquè són ells qui fan les subestacions, tot i que aquestes s’alimenten de la xarxa general. Des de la UEA fa mesos que vam detectar el problema i ens hem posat a negociar directament amb el director general d’Endesa Catalunya, amb Red Eléctrica i amb el Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat. També estem fent pressió a través de Foment del Treball.
La situació és totalment contradictòria: som una comarca que s’està postulant per acollir una gran quantitat de potència elèctrica de fonts renovables, i resulta que després no tenim energia suficient per abastir les nostres pròpies empreses. És una paradoxa contra la qual hem de lluitar.
El polígon de Castellolí és un exemple d’èxit amb l’arribada d’una nova empresa de fragàncies.
Sí, i té molt de mèrit, perquè recordem que ja va tenir seriosos problemes per començar a funcionar en el seu moment precisament per la falta de potència elèctrica. Avui dia, pràcticament només queda una parcel·la petita disponible. L’empresa de fragàncies on hem celebrat la Nit Empresarial és una companyia que estava fora de la comarca i que ha decidit instal·lar-se i invertir aquí. Volíem fer palès aquest exemple per demostrar que és possible atraure inversió de fora. Ja ha contractat unes 16 persones de Castellolí i també treballadors d’Igualada. Quan estigui a ple rendiment, ocuparà 200 treballadors en una instal·lació de 26.000 metres quadrats. Té dues línies, perfumeria i fragàncies per a detergents; de fet, en aquesta última línia serà l’empresa amb major capacitat de producció de tot Europa.
Davant d’aquest èxit privat, com valora la gestió del sòl industrial que depèn de l’administració pública, concretament de l’Incasòl?
Aquí topem amb una realitat trista d’aquest país: les iniciatives privades tiren endavant i les públiques s’alenteixen de manera desesperant. En el sector privat, com que algú es juga els seus propis diners, insisteix i batalla contra totes les traves administratives fins que aconsegueix els permisos.
En canvi, vull denunciar públicament l’abandonament del projecte dels dos grans polígons de la Conca d’Òdena que depenen de l’Incasòl, que és on hi ha la major part d’hectàrees. Oficialment ens diuen que sí, que van fent, però és evident que estan prioritzant altres qüestions, com l’habitatge. El que no podem permetre és que, amb el que ens ha costat aprovar institucionalment aquestes hectàrees industrials, ara es deixin tancades en un calaix perquè l’Incasòl no les considera prioritàries.
En quin estat de salut es troba actualment la Unió Empresarial de l’Anoia com a institució?
La UEA és una entitat sòlida, forta i amb un bagatge molt important que es demostra en el volum d’activitats que generem. De vegades ens costa dir que no i continuem sumant projectes, cosa que els nostres més de 700 associats agraeixen profundament. Busquen una patronal dinàmica que els ajudi amb les seves problemàtiques. A més, econòmicament tenim els comptes completament sanejats, de manera que no patim gens pel futur de la institució a curt o mitjà termini.
Quin és el sentiment generalitzat dels empresaris anoiencs?
Hi ha molta incertesa. Els esdeveniments mundials acaben afectant directament: els costos de l’energia, el gasoil i les matèries primeres estan pels núvols. A l’Anoia tenim moltes empreses exportadores i els problemes en el transport internacional també passen factura. Són dinàmiques globals davant les quals des d’aquí poc podem fer, més enllà d’intentar jugar les nostres cartes.














