Més enllà del meu exercici com a periodista, a les següents línies em proposo parlar des d’una perspectiva pròpiament de ciutadana, i especialment compromesa amb la majoria dels esdeveniments socials i culturals que se celebren a la nostra ciutat; i que oportunament -com és en aquest cas- posen en valor la vida i l’obra d’alguna significada figura igualadina. Això és, un personatge de la notorietat de Joan Just i Bertran, igualadí d’adopció, músic, director, pedagog, organista… i gran entre els grans de Casa Nostra; al meu entendre, mereix no aquest sinó tots els reconeixements encaminats a ultrapassar els àmbits local i comarcal.
En aquest sentit, a banda d’un acte tan reeixit com va ser el Concert en homenatge a la seva persona i a la seva obra, el passat diumenge al Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí, on van ser interpretades algunes de les peces més rellevants del seu incomparable repertori; un treball que acull diferents facetes d’una producció musical, de la qual -com a igualadina, i en concret d’algunes peces- me’n sento plenament orgullosa. Una altra cosa és que, per deformació professional d’haver estat professora d’Institut, consideri i em lamenti que tot aquest atresorat llegat no hagi arribat a ser descobert per les noves generacions, com a mínim als cursos de batxillerat.
A hores d’ara, vull deixar anar un agraïment a Daniel Mestre i Dalmau, en la seva condició de comissari de l’Any Joan Just, àdhuc a totes aquelles persones que li han donat suport o bé l’han acompanyat en aquesta tan merescuda com necessària iniciativa, en el sentit de poder participar a la ciutat d’Igualada de la commemoració de la labor artística d’aquest gran mestre, el Mestre Just, a partir d’un completessin encadenat d’actes; que van prendre com a tret de sortida, els primers de novembre, a la Basílica de Montserrat, coincidint amb la data de naixença del Mestre; i que continuaran fins l’any que ve.
Tanmateix, em vull centrar en la magnífica exposició inaugurada aquest passat 4 de novembre, a l’Arxiu Comarcal, una invitació especialment visual i molt ben documentada que et permet de fer distintes parades pel recorregut vital i artístic d’aquest inequívocament il·lustre personatge, una figura -tot sigui dit- que, de part de les persones que no som particularment coneixedores de l’univers músical, amb una presentació tan didàctica com aquesta, te l’acabes fent molt més propera.
I si bé, habitualment es valora la talla professional d’un autor a partir del conjunt de la seva obra; entenc que, de vegades, amb tan sols una de les seves creacions n’hi hagi prou com per a atorgar-li totes les medalles o reconeixements. Als fets em remeto quan, com a igualadina, em remou tots els sentiments la genial i insuperable peça de “L’Himne del Patge Faruk”, aquella complaent i engrescadora partitura que aquest gran mestre va compondre per encàrrec de la Comissió de Reis d’Igualada, a l’any 1953, a partir de la més que entranyable lletra d’un altre no menys reconegut Lluís Valls; de fet, un dels impulsors de la popular Cavalcada de Reis igualadina. I a propòsit d’aquesta, avui tan estimada i inigualable melodia és del tot admirable que l’Arxiu conservi un dels primers esborranys, aleshores escrit amb u llapis, de la composició d’aquesta partitura. En un no tardar, L’Himne del Patge Faruk seria enregistrat en un disc de vinil i esdevindria, interpretat per la Banda Municipal; una peça de la qual se’n sentirien summament ditxosos i cofois no solament la mainada sinó també els grans, des del moment de la triomfal arribada, cada any, del Patge Faruk a Igualada.
A tall de revisió d’alguns segells identitaris, puntualitzem que, a l’actualitat, el Mestre Just té una placa en reconeixement al mèrit artístic a la mateixa plaça que porta el seu nom, al capdamunt del carrer d’Òdena; endemés de gaudir des del 1958, dos anys abans de la seva mort, del títol de Fill adoptiu de la Ciutat d’Igualada, per part del Consistori Municipal. També dona titularitat a L’Escola Municipal de Música i al Conservatori de Grau Mitjà. I, al capdavall, potser només li falta que pugui donar nom a un necessari Auditori per a la ciutat d’Igualada (?).
