A la Sala d’Exposicions de l’Ateneu Igualadí ens espera, al decurs del 24 de febrer fins al 14 de març, una nova proposta fotogràfica, l’autoria de la qual va a càrrec dels/les alumnes de diferents centres educatius de l’Anoia; una mostra més d’una exhibició col·lectiva d’imatges, l’onzena, que respon a una iniciativa compartida entre distints centres educatius de la nostra comarca i el FineArt Igualada.
Així, amb el reclam “Fent gran el més petit!”, una successió selectiva i molt encertada d’imatges apunten a ser una singular proposta per parar atenció a aquelles instantànies o seqüències d’elements u objectes que formen part de la nostra quotidianitat; i que, sense adonar-nos-en, de forma habitual resten inadvertits, potser perquè es tracta d’imatges que no ens criden prou l’atenció, o bé en desconeixem la seva identitat, i també la vida apressada ens n’impedeix qualsevol contemplació.
Tot plegat, això obliga a plantejar-nos fins a quin punt observem, amb deteniment o no, el món que ens envolta (?). Darrere d’aquesta qüestió es fa evident una realitat ben tangible: qualsevol lloc, qualsevol racó, qualsevol situació ens pot convidar a descobrir un univers d’atractius insospitats.
Des d’aquesta perspectiva, per a aquesta nova edició d’exhibició fotogràfica, l’alumnat ha estat convidat a implicar-se en un compromès rol de fotògraf-fotògrafa, amb la suficient destresa per posar en funcionament la seva més rigorosa òptica perceptiva, a l’hora de realitzar un treball, pausat i atent, d’aproximació a tot allò que l’envolta, independentment del coneixement o desconeixement que en tingui, i de si li desperta o no prou interès. Efectivament, es tractava d’animar-los a capturar imatges insòlites, estranyes, curioses, i que, sorprenentment puguin abraçar aparences dissimulades u ocultes no absentes d’unes particulars connotacions estètiques.
El resultat, totalment fructuós, bell i innovador, tal com es pot admirar en aquesta exposició, corrobora en primer lloc el grau de motivació de l’alumnat, el seu total lliurament en temps i paciència cap a l’apropiació de determinats elements u objectes, obligant-se en la majoria dels casos a alliberar-los o aïllar-los del context fotogràfic; tot servint-se dels recursos fotogràfics de la Fotomacrografia o de la Fotomicrografia. En summa, unes instantànies presentades físicament en format de fotografia de 30 x 40, emmarcades amb un paspartú negre, amb un peu de foto; de les quals també se n’ha obtingut una exposició digital.
Resulten, doncs, del tot admirables algunes instantànies, unes quasi inversemblants captures en què l’artista s’ha servit de les tècniques de la macrofotografia, prescindint de l’escala de real de reproducció, donant lloc a aquella improbable relació entre la mida original del subjecte fotografiat i el de la pròpia fotografia; d’aquest exemple es corresponen les fotografies d’elements de mida reduïda (flors, petits animals, articles minúsculs…). Contràriament, algunes imatges obtingudes amb la tècnica de la microfotografia, a partir d’objectes de mida real, ens apropen increïblement -com si es tractés d’un acte d’espionatge- a imatges molt petites i detallades, quasi pròpies de les captures microscòpiques.
Definitivament un treball de creació i, per què no, de recreació fotogràfica que posa en valor la mirada curiosa i potser indiscreta, però extraordinàriament rigorosa de l’autor-autora de la fotografia; i per descomptat la total disposició d’un alumnat a dur a terme unes competents captures fotogràfiques; segurament, l’obra més nova i actual d’uns futurs amants de la fotografia o, tal vegada, d’uns consolidats professionals de la imatge fotogràfica.
Centres participants: Escola Ateneu Igualadí; Escola Anoia; Apinas Auria; Escola Dolors Martí; Escola Emili Vallès; Escola Garcia Fossas; Escola Maria Borés, Escola Pia; Escola Mowgli; Institut Escola Castell d’Òdena; Institut Joan Mercader; IES Molí de la Vila i Escola Marista.
