Jennifer Roca Civit
Periodista
Ara fa justament quatre mesos que l’Anoia, la nostra comarca, va ser afectada per la Covid-19. Diuen, que després de la tempesta ve la calma, i és el que esperem, que aquesta quietud es mantingui davant dels nous brots d’una epidèmia per ara imparable. Curiosament, aquest cap de setmana, Igualada simbolitzarà la força que té la nostra ciutat alçant, com cada any, els esperats globus, però aquesta vegada, en homenatge als professionals sanitaris de la Conca d’Òdena. Amb un format diferent adaptat a la situació actual, però amb la coincidència de celebrar-ho el 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol.
Segons ens va deixar escrit Joan Amades al seu Costumari Català, el motiu de celebrar-se Sant Cristòfol el 10 de juliol, ve de molts segles enrere. Segons l’etnòleg i folklorista català, l’any 1592, amb motiu de la terrible catàstrofe de la pesta, el Consell de la ciutat de Barcelona va demanar ajuda a Sant Cristòfol, i curiosament, l’epidèmia va acabar-se, de sobte, aquell 10 de juliol. Des d’aquell any, cada 10 de juliol va declarar-se dia festiu pel “Consell dels Cent jurats” de la ciutat, tal com explica el Costumari. Aquesta festa va ser molt popular a la ciutat de Barcelona, amb una fira pel carrer del Regomir, que donava inici a l’estiu. Era típic dels rebesavis dels barcelonins anar a visitar Sant Cristòfol a la seva capella del barri del Regomir, els que creien que si li feien una caritat, quedarien guardats de dolor gràcies al Sant. El barri, que era carregat de manyans i serrallers, i que aquest dia tenien prohibit tocar el ferro, feien una festa grossa, i es banyaven a les aigües de la ciutat, just a les 12 del migdia, hora en què es creia que Sant Cristòfol havia travessat el riu amb l’infant Jesús a collibè. Una bonica anècdota, és que la gent d’aquell temps que volia banyar-se seguint la tradició, hi anaven abans de les 12 del migdia, ja que deien que en passar-hi els serrallers i manyans, l’aigua quedava negre de la pols de ferralla. L’any 1906, les festes del barri es van suprimir per ordre de l’Ajuntament de Barcelona, i en quedar el barri trist, desanimat i sense festa, va oferir a partir de l’any següent, tal com feien a altres països, la idea de beneir els vehicles, i d’aquí ve que a Catalunya Sant Cristòfol sigui el patró dels conductors.
No serà pas per aquesta encisadora història de la nostra terra, amb un final feliç, que podem preveure un acabament proper de l’epidèmia mundial, i la nostra comarca, així com la resta del país, s’haurà de mantenir una bona temporada a l’aguait i dormint amb un ull obert. Mentrestant però, aquest divendres i dissabte, a Igualada, mirarem al cel i gaudirem de l’espectacle que ens oferiran els globus aerostàtics, tot recordant, ara més que mai, les paraules que ens va deixar escrites Jacint Verdaguer:
“Sempre que miro el cel, me sembla casa meva”.
