Des de fa uns mesos, existeix un debat creixent a la ciutat sobre la seguretat ciutadana. Arran, especialment, de la violació de la nit de Tots Sants de l’any passat, tot el relacionat amb la seguretat ha agafat un protagonisme rellevant. N’hem parlat aquesta setmana amb l’Inspector en Cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia dels Mossos d’Esquadra, Ramon Roig.
Existeix una sensació d’inseguretat, almenys del que es desprèn de les iniciatives d’alguns grups polítics, o des de les mateixes xarxes socials. És així, en realitat?
Lluitar contra una sensació d’inseguretat és difícil. Les úniques eines que tenim nosaltres de cara a combatre-la són les dades oficials, que és el que veritablement passa al territori. Combatre contra sensacions és generar sensació de seguretat que és l’únic que tens com a eina, com a policia. Això es tradueix amb més presència, i més divulgació. Pensi que en el tema de les xarxes socials, quan una cosa es magnifica, sense haver-hi un filtre, tot s’amplifica. La qüestió és fer més visualització del que és del que és l’activitat policial, de la nostra presència. D’aquí que s’unifiquin esforços amb la Policia Local d’Igualada. Si ens fixem en les xifres, és veritat que hi ha hagut encerts en alguns àmbits com robatoris a interior d’establiment. I sempre respecte al 2019 perquè el 20 i el 21 són anys, pel tema de la pandèmia, que hi havia restriccions i això sempre ens afavoreix, perquè quasi no hi havia activitat delictiva.
Però hi ha hagut un augment, quan s’han acabat les restriccions.
En robatoris a l’interior de comerços hi ha hagut un repunt aquest primer trimestre, però aquesta activitat delictiva ha estat resolta gairebé tota, menys dos fets. S’han identificat els autors. Uns està a presó i l’altre de moment està desaparegut, tot i que va ser detingut. Es tracta de robatoris amb intimidació, perquè si parlem de violència, només hi ha hagut una estrebada en tot l’any, em refereixo a acostar-se a algú i arrencar-li la cadena, sobretot en gent gran. Els autors no eren d’aquí. També hi ha hagut una davallada en robatoris de l’estil de demanar-li el mòbil a un adolescent, o prendre-li el patinet. Sí que és veritat que arran del que va passar la nit de Tots Sants a Igualada es va crear una sensació d’inseguretat respecte les agressions sexuals… N’hem tingut tres, però han passat amb una relació entre víctima i autor, que es coneixen. Hi ha hagut dues denúncies d’abusos sexuals, de tocament de pits a una noia, i hi ha hagut un detingut. Vull dir amb això que a mi m’agradaria que a la ciutadania li arribés el missatge que Igualada és una ciutat segura, pel que fa a agressions sexuals. El que passa és que segons quins titulars espanten, i les xarxes socials multipliquen molt les coses. Es genera una sensació d’inseguretat que després s’ha de combatre amb dades, i amb més presència al carrer.
Durant molt de temps els alcaldes es queixaven que no hi havia prou patrulles. Que hi havia pocs Mossos a la comissaria d’Igualada.
Les dotacions de l’Anoia han crescut aquest any, per la política per part del Departament d’Interior i del Cos de Mossos d’Esquadra, aprofitant que ara s’han començat a fer noves promocions de Mossos. Venim d’una època en què no n’hi havia, i ara les noves s’estan distribuint pel territori, amb dues finalitats, reposar el dèficit que hi havia per jubilacions o segones activitats, i perquè es vol fomentar el que és la policia de proximitat i l’atenció al territori. Amb efectius hem tingut un increment d’un 25 per cent. Pensem que hi ha 33 municipis a l’Anoia, tot i que li haig de dir que hi ha zones amb prioritat, perquè l’índex delictiu és més alt i per incrementar-hi la sensació de seguretat i has d’enviar més patrulles. Són vasos comunicants. Si tu treus efectius per abocar a uns municipis, els treus de llocs on no passa res. S’ha de fer així. No podem doblar el nombre d’efectius de Mossos, són els que són. Sí que amb l’augment de Mossos hem pogut incrementar la presència a municipis on l’índex delictiu no és tan gran.
La delinqüència autòctona, la d’aquí, continua essent la mateixa? Els teniu controlats? Han canviat els perfils? Ha vingut gent de fora per quedar-se?
Això de la delinqüència autòctona parlem de deu anys, com a molt. Aquests delinqüents ho acaben pagant. Acaben a la presó, o bé marxen a un altre lloc, o fins i tot agafen un altre modus vivendi i deixen de delinquir. És veritat que ve gent nova, és com tot. Hem detectat en segons quins robatoris, jovent que venia de la zona de Piera, o de la zona de Barcelona, que es desplaçaven aquí, feien un parell o tres de robatoris amb intimidació, i tornaven a marxar. Sí que hi ha hagut un increment dels robatoris de nit en botigues per part de la delinqüència d’aquí, però hem constatat que es tractava de dues persones, com he dit abans, una ja és a presó i l’altra està desapareguda. Estem parlant de 15 robatoris, dels quals 13 estan resolts. Dels dos que falten, diria que són les mateixes persones, però no ho podem demostrar. Ja des d’abans del passat Nadal es va iniciar una campanya, amb la Policia Local, de patrulles mixtes, per tal de donar una més gran presència policial, en les hores que els comerços estaven oberts, per evitar furts o robatoris dintre dels comerços.
Els robatoris a l’interior de domicilis particulars han disminuït?
Estem més o menys a les mateixes dades del 2019, però aquí també hem tingut activitat que ha estat resolta. Hem tingut un autòcton d’aquí, i en un altre eren uns croats que venien de fora, i que actuaven sobretot al Pla de la Massa. Han estat detinguts. En total hi ha hagut 20 fets.
Sabem que des de la comissaria d’Igualada es va treballar moltíssim en relació al cas del violador, especialment en els primers dies. Què ha suposat, per a tots els Mossos que treballeu aquí, aquest cas?
N’estem molt orgullosos. Un delicte es comet en un moment, i les primeres gestions sempre són molt importants. Les primeres hores sempre són les més importants, perquè es poden perdre testimonis, o proves de convicció, perquè has d’anar a buscar càmeres i filmacions, tenint en compte que segons quines càmeres “matxaquen” a les 24 hores les imatges del dia abans… Es va donar una prioritat absoluta des de la comissaria d’Igualada, i el grup d’investigació. Després, quan se’n fa càrrec la Unitat Central, és una feina feixuga, de posar-hi molts recursos, i en aquest cas se n’hi van posar molts, però molts. Cada unitat ha fet el que tocava fer des d’un primer moment. Tot això ha portat una bona resolució del cas, i cadascú està orgullós de la seva part de la feina. El cert és que dona una satisfacció com a policia i com a persona. Penseu que molta gent que treballa a la comissaria viu a l’Anoia i té fills i filles. No som robots, som persones, i això ens afecta, i més certs delictes com aquest. Passava el mateix durant el confinament. No podíem deixar entrar persones a la Conca, i dir-li a una persona que no anés a treballar o que no podia anar a l’enterrament del seu pare era molt dur. Tothom venia molt tocat…
Un altre dels problemes que tenim és el creixement de plantacions de marihuana. Hi ha barris a la comarca on hi ha punts de plantació i distribució amb certa importància. Això va a més?
Per la situació geogràfica de Catalunya, a prop de la frontera, i per un tema d’urbanisme, d’urbanitzacions i de cases aïllades, és una situació perfecta per als cultius de marihuana indoor siguin un reclam per aquestes bandes o màfies de la marihuana. Cada setmana desarticulem una plantació de marihuana. La idea és que no s’estableixin aquí, i de moment penso que s’està fent molt bona feina. Tenim un grup especial de salut pública dedicat única i exclusivament a plantacions de marihuana i amb la supervisió dels jutges, que també estan colze a colze amb nosaltres. Ells veuen que cada vegada que s’inicia una investigació és amb proves, i sempre trobant marihuana.
