El deute municipal continua fent anar de corcoll a l’Ajuntament d’Igualada, malgrat l’important esforç que el govern municipal de Marc Castells ha fet els darrers anys per disminuir-lo, i de manera significativa. Les darreres xifres aportades recentment pel Ministeri d’Hisenda marquen que, encara, Igualada continua essent de les primeres ciutats del país amb més deute arrossegat, una situació que necessitarà més anys en poder-se normalitzar.
Efectivament, en el rànquing de les ciutats de la demarcació de Barcelona de més de 40.000 habitants amb més deute municipal absolut per habitant, Igualada és el líder, amb 955 euros de deute per cada igualadí, per davant de Barcelona (805), Sant Cugat del Vallès (768), Mataró (627), i Manresa (531). Aquestes xifres són molt llunyanes dels municipis que tenen els comptes públics sanejats, alguns fins a límits realment envejables. És el cas del Prat de Llobregat (20 euros de deute per habitant), Vic (62), Badalona (115), Sant Boi de Llobregat (133) o Cerdanyola (160).
Esforç de reducció del deute: una motxilla molt pesada l’any 2011
Aquesta situació, que no deixa l’Ajuntament de la ciutat en gaire bon lloc, també es pot observar des d’un altre prisma. És el que fa la regidora d’Hisenda de l’Ajuntament, Montserrat Duch, que recorda, i amb raó, l’important esforç que ha fet el govern municipal en els darrers anys per eixugar un deute que era insuportable, heretat de l’època en què governava el PSC de Jordi Aymamí.
“L’indicador més objectiu és la reducció del deute per habitant, perquè la nostra obligació és reduir el deute, sense oblidar-nos que l’Ajuntament és un servei públic amb uns deures, i també de la lògica obra de govern”, explica Duch. Per il·lustrar millor la situació, posa l’exemple d’una hipoteca habitual en moltes famílies. “Si vostè té una hipoteca de 58 milions, com era el cas d’Igualada, la quota a pagar no serà la mateixa que si la té de 28 milions, com passava a Esplugues de Llobregat, una ciutat similar en habitants a la nostra. La quota que pagarem serà més gran, i per tant caldrà tenir més ingressos. En un Ajuntament això vol dir augmentar els impostos, especialment l’IBI. No hi ha cap altra via més”.
“L’Ajuntament estava el 2011 amb un 110% de deute, i avui està al 60%. La situació està controlada”, diu la regidora d’Hisenda, Montserrat Duch
Duch recorda que, al 2011, l’Ajuntament estava al 110% del deute (entraven 100 però se’n devien 110) “una situació límit, que va obligar a estar tutelats per la Generalitat. Avui estem al 60%, molt lluny de llavors. Sí, tenim un deute de 955 euros per habitant, però el marge que tenim avui arribaria fins als 1.270. La situació està controlada”.
Amb aquest indicatiu “més objectiu” segons afirmen des del govern municipal, Igualada és la cinquena ciutat del país en la classificació dels que “han fet els deures” reduint el deute municipal des de 2011 (vegeu quadre superior). Calafell és que més els ha fet, amb una reducció de 914 euros per habitant, seguit de Castelló d’Empúries, Platja d’Aro i Tortosa, curiosament poblacions totes elles costeres o gairebé. Igualada l’ha reduït en 520 euros.
Podeu veure l’evolució del deute municipal a Igualada des de 2008, quan va començar l’anomenada “crisi del totxo”, i fins al 2023. La xifra més elevada de deute va ser el 2012, quan es va arribar a 1.461 euros per habitant. Observi’s també la línia de tendència inferior. El deute va pujar de manera significativa en temps de govern de l’Entesa per Igualada-PSC, per iniciar una clara davallada en els primers anys canvi d’alcaldia, per a remuntar lleugerament en el període 2019-2022, coincidint amb la pandèmia.
