El 17 de febrer, Igualada es va llevar amb la notícia d’un incendi als baixos d’un edifici de cinc pisos a Igualada, amb set ferits lleus i dues persones -en estat més greu- evacuades. El balanç va acabar sent de dotze persones desallotjades i un edifici en estat ruïnós; que arran d’aquest incendi, els qui hi vivien no han pogut tornar a casa seva.
El concepte de casa, en aquest cas, és ampli. En Kilian Tomàs, feia trenta-dos anys que estava al capdavant de l’Estanc de la plaça de l’Ajuntament, el qual regentava la seva família des de fa més de cent anys. Dissabte 17 de febrer va anar a obrir el negoci, quan de cop es va trobar el seu establiment amb una cinta que hi prohibia l’entrada, una grua i diversos policies.
En Kilian explica a La Veu de l’Anoia, que porta des del 17 de febrer sense poder treballar, amb tot de dificultats burocràtiques i administratives que l’impedeixen ni obrir ni traslladar el material de l’estanc.
Estat actual de l’estanc
L’immoble cremat és al carrer Nou, número 38, i tot i que l’estanc no va patir afectacions, arran de l’incendi, la inspecció municipal va concloure que no es podia accedir a l’edifici per perill d’esfondrament. Tomàs lamenta que l’administració pública no li ha donat solucions “l’únic interès que tenen és que pugui retirar el que tinc a dins de l’estanc i que es produeixi l’enderroc”. Kilian explica que “l’ajuntament va fer dictaminar l’enderrocament de l’edifici; el propietari tenia dret a fer un estudi del lloc amb un arquitecte “propi” i fer una contraproposta, que recollia un enderrocament parcial que no afectaria el local de l’estanc” d’altra banda, però, Tomàs diu que el propietari ja ha manifestat la seva intenció de no renovar-li el contracte en cas que l’enderrocament sigui parcial.
“Hi ha gent que conec des de fa trenta anys, que m’han vist créixer al taulell”
Kilian Tomàs
A tot això Kilian Tomàs manifesta les dificultats amb les quals s’ha hagut d’enfrontar el sector els darrers anys “els estancs per llei han de complir una distància de 150 metres lineals del punt A al punt B, respecte a un altre estanc i respecte a una escola”. El Comissionat pel Mercat de Tabacs, no deixa retirar el producte que queda dins de l’immoble, ja que en ser un material amb caràcter complex, no pot estar en un lloc qualsevol, ha de ser guardat en un magatzem complementari que compleixi una sèrie de requisits, i que -tot i estar demanat- costa temps que te’l validin. Amb l’afegit que l’ajuntament el pressiona perquè retiri el material. Tomàs expressa que això li està comportant un “greuge emocional”. Diu “hi ha gent que conec des de fa trenta anys, que m’han vist créixer al taulell. Acabes fent amistat amb els teus clients, els coneixes, són la teva família, i de cop i volta, tot això s’esvaeix”.
Carme Serra rere el taulell. Serra era la tieta àvia de Joan Tomàs Cortés, pare de Kilian Tomàs.
Per ara, tot indica que el mític estanc de la plaça de l’Ajuntament, s’haurà de traslladar -a contracor del propietari- a una altra zona, afrontant les dificultats que comporta la reubicació del negoci, Kilian diu “tot m’empeny que m’hagi de traslladar, perquè clar, passi el que passi, necessito treballar, no puc estar amb les mans plegades”.
Un comerç històric
Eusebi Cortés, germà del besavi del Kilian, va obtenir la llicència per vendre tabac i va engegar el negoci calculen que abans de 1920. Cortés va morir a la Guerra Civil Espanyola, la qual cosa va fer que el negoci -de forma excepcional, ja que les llicencies s’havien de donar a persones amb consanguinitat-, l’agafés la seva dona Maria Tossal. Anys més tard, el negoci va anar a parar a Joan Tomàs Cortés, pare d’en Kilian Tomàs, i amb això ja feia més de cent anys que exercien aquesta professió.
Eusebi Cortés i els seus fills.
