En un recent viatge a Bolívia i per casualitat, mentre amb la meva parella esperàvem un bus nocturn que ens portés a Uyuni, vaig tenir ocasió de parlar amb Ivan Arias, l’alcalde de La Paz. A la capital boliviana es pot copsar de forma inequívoca un dels pitjors efectes del canvi climàtic. La població rural que viu a l’altiplà bolivià ja no pot conrear la terra car el canvi climàtic els ha deixat sense collites.
Això obliga a moltes dones que viuen en l’àmbit rural a desplaçar-se a les ciutats, especialment a La Paz, per vendre les seves artesanies, dolços, petits objectes o directament a demanar caritat. Ho fan per portar algun ingrés a la precària economia familiar respectiva. La gran quantitat de petits venedors -algunes dones hi van amb els seus fills de curta edat- fa molt difícil la circulació per la capital. Fins i tot és dificultós passejar a peu i els comerciants tenen dificultats per oferir els seus articles a uns compradors escassos en recursos i pressionats per desenes i desenes de venedors/pidolaires. Aquest fenomen d’immigració interna és especialment acusat en èpoques de compres com Nadal, que a La Paz coincideix amb l’època de les pluges.
En qualsevol dels països d’Europa on es donés un fenomen migratori similar, sortirien tots els polítics a queixar-se i exigir lleis que prohibissin la concurrència d’immigrants pobres a les grans ciutats pel desgavell que en alguns casos representen. En canvi -i aquest és el motiu de l’escrit- Ivan Arias, de 65 anys i actual alcalde de La Paz, ha reeditat una iniciativa per defensar a les dones immigrants de la pluja i dels perills de dormir -sovint amb criatures- al carrer.
Ha creat una xarxa d’espais on totes les dones de fora hi puguin passar la nit, amb els seus fills, protegides i arrecerades, en un llit net i sec. En aquesta iniciativa hi col·laboren entitats solidàries, tant de Bolívia com, en el cas que vaig veure i comentar amb Ivan Arias, una associació coreana que hi ha aportat un centenar de matalassos nous de trinca.
Tot i tractar-se de persones nascudes a Bolívia, són anomenats immigrants per la premsa boliviana. Malgrat aquest qualificatiu, els gremis de comerciants de La Paz no protesten pel que, segons qui podria considerar “efecto llamada” que és el concepte usat habitualment pels “patriotas españoles” que blasmen contra els immigrants pobres.
Ivan Arias, que té adversaris polítics poderosos, s’atreveix a un any de les eleccions a prendre mesures de protecció de persones que mai el votaran, car no són residents a la seva ciutat. “No podemos dejar en la calle a las mujeres y los niños que no tienen un techo donde pasar las noches en La Paz” em va dir Arias.
No conec prou la trajectòria d’Ivan Arias apodat “el Negro” per tenir una opinió de la seva gestió, però puc dir, perquè ho he copsat personalment, que és un home valent que és estimat pels més necessitats de La Paz. Després de viure aquesta experiència puc dir: No tots els polítics són iguals.
