La mort de Griselda Karsunke Llovet (Barcelona, 1946 -2020), sobrevinguda a primers de maig, va tornar-se una pesarosa notícia per a l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, en tant que pèrdua d’una preuada amiga, entusiasta i incansable col·laboradora de tot el recorregut de les distintes colles de gegants de Casa Nostra.
Des de l’àmbit de la cultura popular; i, especialment, per l’univers de la cultura gegantera, si hi ha algú mereixedor d’un reconeixement pòstum és aquesta dona; una de les persones més apassionades pels valors que defineixen al territori català. En aquest sentit, formada a l’Escola Massana, la seva àmplia producció artística –com a dissenyadora- et transporta a través dels millors exemples de les estètiques del gòtic i del modernisme; unes creacions que contribueixen a evocar aquells episodis esplendorosos de la història de Catalunya, on ha guanyat relleu el sentiment de germanor de tot un poble.
A l’any 1985, Karsunke va proposar la construcció d’uns gegants per a l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya; el projecte guanyador va ser el de la Colla de Centelles, amb uns dissenys seus per a uns nous gegants que van ser presentats públicament al Monestir de Montserrat amb motiu del festeig del mil·lenari de Catalunya, l’1 de maig de 1988. Anys després, al Parc del Tibidabo, al desembre del 2018, es va celebrar el 30è aniversari de l’origen d’aquestes construccions que han anat representant a l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, assolint una projecció d’abast internacional.
Això és, ella va donar forma i color als gegants de l’Agrupació quan va dissenyar tot el conjunt que posteriorment hauria de construir Manel Casserras. La seva, la part més emblemàtica i representativa, als quals els va nomenar En Treball i Na Cultura, és la constituïda pels vestits de la parella: unes peces plenes de significat i de simbologia, confeccionades i brodades per Maria Dolors Mas.
En record a les seves paraules, Karsunke havia puntualitzat: “Aquests gegants han de representar Catalunya i per això haurien de ser reconeguts com als Gegants de Catalunya”; i, així ha estat! Gran coneixedora de la història i del caràcter de la nostra terra, subscrivia que: “… la identitat i el tarannà del poble català són el resultat de l’esforç i la tenacitat d’uns nostres predecessors que mai no han abaixat el cap i han contribuït a aixecar el país”. En conseqüència, han de ser figures capaces de personalitzar la nostra cultura i el nostre treball, amb noms tan escaients com: En Treball i Na Cultura.
Fil a l’agulla, des d’una vessant estrictament professional, doncs, aquesta dona amable i emprenedora, amb un ampli espectre creatiu, no defugia de senyalar amb estima que els coneixements artístics li venien del pare mentre que el seu interès per la vida i la cultura de poble català li venien de branca materna. Així, una pròdiga combinació d’art i cultura va conduir-la a bolcar-se envers la dignificació de poble català en la línia d’obsequiar-lo amb una suggeridora producció:
“La Cultura” havia de ser una dona rossa, amb ulls clars i faccions fines, que traspués serenor i rememorés els primers pobladors d’aquell passat nòrdic que el costumari tradicional català mai no ha oblidat. Les joies farien referencia als nostres artesans joiers; i una englantina d’or a la mà elogiaria els nostres Jocs Florals.
“El Treball” es representaria amb la figura d’un home de pell bruna, cabells rinxolats i barba espessa, amb ulls foscos i faccions marcades; tot una al·legoria dels llegats musulmà i hebreu, que van deixar petjada pel Principat de Catalunya. A la seva mà dreta portaria un llibre de comptes de la feina; a més d’un segell amb les quatre barres, escut de la gran família catalana.
Més enllà d’aquesta obra que evidencia un domini excepcional del dibuix, Karsunke també va participar de la creació de la revista de contes i llegendes, “Gegants”; un món de la narrativa que va empènyer-la a descobrir de prop l’obra del folklorista Joan Amades fins a donar impuls al naixement de l’Associació Cultural Joan Amades, a l’any 1995; entitat on va decantar-se per la il·lustració de llibres a més de donar suport a tots els actes organitzats per l’entitat, endemés de ser la creadora de la placa de ceràmica o Premi Joan Amades de la Cultura popular. No obstant això, el seu major compromís sempre ha estat amb el món geganter per al qual mai no va deixar de treballar a pesar del seu combat contra una malaltia -l’ELA- que se l’ha endut.
