Grans patrimonis aposten per invertir directament en “crowdlending”

Al començament del mes d’abril passat va aparèixer un article al blog financer d’Hamburg Finanzmarktwelt titulat “El BCE fa política contra la independència de Catalunya: els bons sense accés al Quantitative Easing!” (traducció de l’alemany). Aquest article es va publicar poc després que es conegués que el Banc Central Europeu havia exclòs els bons de la Generalitat de Catalunya del seu programa d’injecció de liquiditat. L’articulista se sorprenia que el BCE no pogués comprar els bons de la Generalitat de Catalunya quan podia fer-ho amb els de comunitats autònomes com Andalusia que considerava que té una economia molt més feble. Al mateix temps, reconeixia que Catalunya és, amb diferència, la regió espanyola amb l’economia més forta. Així, atribuïa la decisió del BCE d’excloure els bons catalans a una política contra la independència de Catalunya, i afirmava que el BCE no era la primera vegada que feia política, en contra del seu estatut d’independència. Té raó l’articulista? Penso que no. Més aviat la decisió del BCE és tècnica, atenent al fet que totes les agències de qualificació de crèdit consideren que actualment els bons de la Generalitat de Catalunya són d’alt rendiment i no tenen la qualificació de grau d’inversió. Llavors, ens podríem preguntar el perquè d’aquest fet. L’actual qualificació creditícia dels bons de la Generalitat es basa en el supòsit del manteniment de l’statu quo, és a dir, continuació de l’ofec de les finances de la Generalitat per part de l’Estat espanyol. D’altra banda, qui sí que fa política contra la independència de Catalunya és el Govern espanyol. Això ha motivat que algunes veus hagin suposat pressions per part de l’executiu espanyol sobre les agències de qualificació creditícia durant l’actual procés independentista a fi d’abaixar la qualificació creditícia dels bons públics catalans. No hi ha cap evidència d’això, però, en qualsevol cas, quina seria la qualificació creditícia de Catalunya en el cas d’independència? Doncs la situació seria molt diferent de l’actual pel fet que la Generalitat de Catalunya podria disposar de la totalitat dels impostos dels catalans i desapareixeria així el dèficit fiscal del 8 % del Producte Interior Brut (PIB) de mitjana anual amb l’Estat espanyol. A més, en poder-se gastar aquest import en territori català s’impulsaria l’activitat econòmica i l’ocupació. I també augmentaria el potencial de creixement amb una política econòmica pròpia. D’aquesta manera el PIB s’elevaria espectacularment, el dèficit públic es transformaria en superàvit i el deute públic podria disminuir progressivament en relació amb el PIB. Així, un estudi solvent dels economistes J. Elias i J. M. Mateu presentat fa un any situava la qualificació creditícia de Catalunya clarament en la banda mitjana del grau d’inversió. Això és coherent amb el fet que les agències de qualificació creditícia reconeixen que si Catalunya no formés part d’Espanya la posició econòmica de l’Estat espanyol s’afebliria, i en conseqüència, també la qualificació creditícia del Regne d’Espanya.

Per tant, responent a la pregunta inicial, la contestació seria: sí, el Banc Central Europeu fa política…  monetària. I també es podria afegir que, pel que fa a Catalunya, la independència canviaria extraordinàriament la seva qualificació creditícia i llavors el BCE segur que no tindria cap problema a acceptar els bons públics catalans en les seves operacions de política monetària.

Pere Miret, economista expert en macroeconomia, la política monetària i els mercats financers.