Autora: Marta Elvira – Kinesis Equip Salut
Què passa quan aquesta menopausa arriba abans d’hora per un tractament oncològic, farmacològic, per endometriosi, per una intervenció quirúrgica com una histerectomia (extirpació parcial o total de l’úter) o extirpació d’ovaris, per exemple?
La menopausa induïda per tractament oncològic es refereix a la detenció temporal o permanent de la funció ovàrica causada per tractaments mèdics com la quimioteràpia, teràpia hormonal, la radioteràpia o la mateixa cirurgia. Aquests tractaments poden danyar els ovaris, interrompent la producció d’hormones com els estrògens i produir la menopausa anticipada.
La principal diferència entre menopausa induïda i menopausa natural és que les dones amb menopausa induïda no passen per la fase de perimenopausa (anys previs a la menopausa natural), on el cos es va adaptant als canvis hormonals, sinó que la pateixen de manera brusca i intensa.
S’ha de tenir en compte que durant un procés oncològic hi ha uns efectes psicològics i físics per la mateixa malaltia i pels tractaments, als quals se’ls sumen els efectes físics i psicològics de la menopausa que, al ser de manera brusca, pot fer que aquests símptomes siguin més intensos.
La incomprensió, la confusió, la tristesa, l’angoixa, juntament amb el fet que probablement no podrà tenir fills en un futur si aquest procés afecta a una dona jove, requereix comprensió, acompanyament per generar un entorn de caliu per part de tots els professionals.
Els símptomes de la menopausa induïda, com he comentat abans, acostumen a ser similars als de la menopausa natural, però són més intensos degut a que no han passat la perimenopausa.
Aquests símptomes poden ser: Sufocacions, ansietat, depressió, canvis emocionals, insomni, problemes sexuals com la disminució o nul·litat del desig sexual, sequedat vaginal, dolor durant les relacions, sagnat, dolor articular, falta de concentració, problemes de memòria i -aquí és on entra la fisioteràpia del sòl pelvià- canvis en el sòl pelvià. La baixada d’estrògens provoca la disminució de la mucosa, disminució de l’elasticitat del teixit connectiu (menys col·lagen i elastina), disminució del to i la força muscular (incontinència i prolapses), disminució del ph que pot provocar alteracions de la flora vaginal com vaginosi.
Una altra conseqüència és la síndrome urogenital o genitourinària (atròfia vulvovaginal), que pateixen fins al 90% de les dones postmenopàusiques. Aquesta síndrome tracta d’uns canvis anatòmics i funcionals genitals i urinaris a causa del dèficit hormonal. Les dones refereixen que afecta negativament la seva salut i a la seva sexualitat, disminuint la seva qualitat de vida.
Els símptomes que es refereixen són sequedat vaginal, sensació de coïssor, irritació de la zona genital, incontinència o cistitis, dolor en les relacions per la falta de lubricació i la falta d’elasticitat que dificulta la penetració.
Un agreujant d’aquesta simptomatologia i que també pot provocar un afecte afegit és la radioteràpia de la zona pelviana. La radioteràpia actua sobre la mucosa i la vagina provocant una estenosi (estrenyiment de la vagina) i escurçament. Considero de vital importància, explicar-ho ja que em trobo que em venen dones a la consulta, les quals em comenten que això no se’ls havia explicat. Aleshores es troben que, una vegada acabat el procés, no poden tenir relacions sexuals.
Una altra conseqüència, aquesta vegada a més llarg termini però que no ens en podem oblidar, és l’osteoporosi, ja que quan abans arriba la menopausa, més risc hi ha de patir osteoporosi prematura.
Aleshores, com pot ajudar la Fisioteràpia de Sòl Pelvià?
- Millorant les condicions dels músculs del sòl pelvià, això contribueix a la millora dels símptomes urinaris i de la funció sexual i prevenir els prolapses.
- Assessorament de caràcter sexual, productes lubricants, joguines, ensenyar noves zones erògenes, reconnectar amb la pròpia sexualitat…
- Realitzant tècniques manuals com el massatge perineal, mobilització de teixits tous i alliberament de punts gatell per millorar la circulació i l’elasticitat de les parets vaginals.
- Utilitzar dispositius com dilatadors, la radiofreqüència, biofeedback o l’electroestimulació.
- Educació sobre hàbits saludables, com la higiene íntima, hàbits miccionals o la hidratació, que permeten una millora de la qualitat de vida.
- Acompanyament i assessorament per la realització d’exercici, sobretot el de força per la preservació de la salut òssia i com realitzar-los de manera correcta, per no augmentar les pressions abdominals i per tant no augmentar les pressions del sòl pelvià i així evitar que es debiliti encara més.
Personalment, aconsello sempre iniciar la rehabilitació del sòl pelvià abans de la cirurgia, ja que d’aquesta manera després de la intervenció és més fàcil tornar a connectar amb el sòl pelvià ja que ja s’haurà fet un treball previ de consciència corporal i d’integració de com fer els exercicis, que farà tenir un millor postoperatori i una millor recuperació.
