L’Oficina de Justícia de Vilanova del Camí té tancada temporalment la finestreta de Registre Civil. La jubilació del gestor i la limitació de les funcions de l’auxili judicial han obligat a derivar els usuaris a altres poblacions per fer tràmits bàsics en aquesta matèria.
Amb la completa entrada en vigor de la normativa de Registre Civil (Llei 20/2011 de 21 de juliol), un model que posa èmfasi en la centralització i la digitalització, la població de Vilanova del Camí s’ha quedat, com moltes altres, sense la possibilitat d’oferir algun dels serveis presencials que oferia fins ara.
Tot plegat ha coincidit amb la jubilació del gestor i la restricció de les funcions dels anomenats auxilis judicials (antics agents judicials) que han quedat limitades a aquest àmbit, és a dir a la notificació o tramitació d’assumptes que tenen a veure amb sentències i judicis, i no poden fer cap relacionat amb el Registre Civil, reservat només als gestors.
Des del mes d’abril les Oficines de Justícia (antics Jutjats de Pau) no poden oficiar casaments i el servei està reservat només a les Oficines Generals del Registre Civil. A més, des de l’octubre, amb la jubilació del gestor vilanoví tampoc es poden fer gestions pròpies d’oficina col·laborada del Registre Civil com tramitar expedients de casament, ni certificats de naixement o defunció.
L’auxili judicial vilanoví està demanant una solució a la gerència de l’administració de Justícia des de l’estiu, davant la previsió de quedar-se sense la figura del gestor i fins que arribi un substitut que, segons creu, no serà fins al mes de febrer, via comissió de servei.
De moment, però, l’única alternativa ha estat derivar aquests tràmits a l’Oficina General Registre Civil d’Igualada o a les oficines de Montbui, Òdena o la Pobla de Claramunt. Assenyala que “tot plegat està provocant molèsties als usuaris”, tot i que com assegura “la majoria s’ho prenen amb calma i són comprensius. Entenen que no és la seva voluntat deixar-los sense aquest servei, que s’havia prestat fins ara, sinó conseqüència de l’absència d’un substitut”.
