David Panadès. Igualadí, cantant de coral, director del programa radiofònic “Com ho veus” i invident
El David Panadès és un igualadí que viu molt intensament tot allò que el fa feliç. És cec de naixement, però aquesta diversitat funcional no l’ha frenat mai. Actualment, estudia anglès, practica ioga i natació i canta a dues corals. La seva passió és la ràdio, mitjà que l’ha portat a crear i dirigir el programa “Com ho veus” amb Ràdio Igualada, el millor programa de Ràdios Locals segons la Ràdio Associació de Catalunya.
Ets cec de naixement. Com t’imagines el món?
M’ho imagino tot a través de la veu. Quan escolto a algú parlar m’imagino totes les seves característiques, tot i que moltes vegades no tot és com jo m’ho pensava, és divertit imaginar! També a través del tacte i les sensacions.
Com és el teu dia a dia?
Realment és una mica monòton. Faig moltes activitats com ara ioga, natació, ràdio, anglès i cantar a corals, i això m’ajuda a distreure’m molt, però sempre són activitats al vespre o de cap de setmana. No tinc una rutina fixa en el meu dia a dia. M’agradaria tenir un treball que m’ocupés gran part del dia i em portés a seguir una rutina.
Com va ser la teva infància?
La meva infància va ser molt feliç, tot i que amb moments molt durs. Vaig perdre a la meva mare quan tenia 3 anys i de petit sempre tenia moltes pors. Així i tot, recordo que m’ho passava molt bé amb els meus companys de classe i jugant. Tenia molta imaginació. L’adolescència va ser més dura perquè vaig patir bullying a l’institut i no tenia bona relació amb els companys. Als 16 anys, molta gent intentava que sortís més i m’animaven, però jo no estava preparant.
Parles de pors. Com les vas superar?
La família va ser molt important, sense les persones que m’estimen i m’han cuidat no ho hauria aconseguit. També amb els anys ho vas superant tot.
Quan vas fer el pas a fer activitats i gaudir més?
Doncs quan et fas més gran veus les coses d’una altra manera. Vaig començar anant a una coral i vaig tenir ganes de descobrir noves coses. Se’m van despertar les ganes de fer teatre, cantar gòspel, aprendre anglès, ioga…
Ets una persona molt activa. Quina és l’activitat que més t’agrada fer?
Crec que cantar. La música per a mi és molt important. M’agrada sentir quan canto amb els companys de la coral i quan em sento fer-lo sol a la meva habitació. Escolto molta música actual i m’agraden tots els gèneres. El meu referent és l’Ed Sheraan, però també escolto Txarango, Oques Grasses, Aitana, Karol G, Shakira, Sebastian Yatra…
Quina és la teva manera de trencar els estereotips que hi ha cap a les persones amb diversitats funcionals?
Fent tot allò que m’agrada em demostro a mi mateix i a tothom que soc capaç de fer qualsevol cosa i que només fan falta les ganes. Per sort, la societat de mica en mica ja s’està obrint i no hi ha tanta discriminació, sobretot en el món artístic.
Creus en algun moment que no encaixes?
On trobo que no encaixo en la societat és en el moment de trobar feina. Sempre em diuen que com que soc cec no podré fer servir una tauleta, recopilar factures…
Vols enviar un missatge a les empreses?
Sí, que no tinguin tanta por en contractar a una persona amb diversitats funcionals perquè es poden trobar solucions fàcilment, i realment no suposa tanta feina adaptar els materials per a nosaltres.
A on t’agradaria treballar?
A la ràdio, sense cap mena de dubte.
Com vius l’èxit del teu programa de ràdio “Com ho veus”?
Molt feliç, agraït i emocionat. Ha tingut moltíssim èxit i ara estem treballant en la pròxima edició amb voluntaris i espais molt rellevants i el “Com ho veus” està viatjant per tot Catalunya! Rebre el premi va ser al·lucinant i una experiència increïble!
Igualada és una ciutat preparada per a les persones invidents?
Ho està començant a ser, però crec que encara falta molt. Sobretot falten semàfors sonors, n’hi ha alguns però no suficients. També fan falta els encaminats, uns ratllats del terra que es col·loquen per saber que hi ha una cruïlla.
Com veus el teu futur amb tots els projectes que tens ara mateix?
A mi m’agradaria que el meu futur fos a la ràdio i amb un lloc de treball fix, però soc conscient que és molt complicat. Com a segona opció, que sempre s’ha de tenir, m’agradaria treballar a una empresa a prop de casa i que sigui una feina que pugui gestionar amb facilitat.
