La tragèdia del Balandrau arriba avui divendres als cinemes, sota el títol Balandrau, vent salvatge tot i que per veure-la a Igualada caldrà encara esperar una mica. Aquest trist episodi té força a veure amb l’Anoia, i especialment amb Copons, doncs una de les set víctimes d’aquell torb assassí va ser la coponenca de 27 anys d’edat Mònica Gudayol, una noia molt activa en el seu poble, vinculada a moltes accions culturals, i també a Igualada. Era la parella de l’únic supervivent d’aquella catàstrofe, Josep Maria Vilar. L’any 2021 ja se’n va fer un documental, disponible a 3cat.
El director Fernando Trullols explica a la pel·lícula la història de supervivència inspirada en aquell succés als Pirineus, ara fa 25 anys. Álvaro Cervantes -amb el paper de l’únic supervivent-, Bruna Cusí (que interpreta Mònica Gudayol) i Marc Martínez protagonitzen un film d’alpinisme que també aborda el paper dels Bombers en el rescat. El film -en català- està basat en el llibre Tres nits de torb i un cap d’any de Jordi Cruz.
El 30 de desembre del 2000, un grup d’amics es disposen a ascendir el Balandrau. El sol acompanya als muntanyencs fins que, en qüestió de minuts, tot canvia de forma imprevisible. Un vent salvatge, conegut com a torb, desencadena la pitjor de les tempestes de la història dels Pirineus. A banda de la història del grup de muntanyencs també es repassa la gesta dels bombers per rescatar-los. Completen el repartiment Edu Lloveras, Pep Ambrós, Francesc Garrido, Àgata Roca, Anna Moliner i Jan Buxaderas entre d’altres.
El Balandrau és una muntanya de 2.585 metres situada a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon. Una tempesta sobtada d’intensitat excepcional sorprengué excursionistes i esquiadors, provocant un torb amb ventades de més de 150 km/h i temperatures extremes.
10 morts en tres cims diferents
El fenomen meteorològic causà fins a set víctimes mortals al Balandrau, dues més a la Coma de l’Orri i una altra a Port Ainé, esdevenint la tragèdia de muntanya més greu viscuda al Pirineu català.
Josep Maria Vilà, avui director general de l’empresa Werfen a Mèxic, i Mònica Gudayol, feia temps que es coneixien i tots dos vivien a Copons. Ella havia escollit el camí de la investigació biològica com a professió, i tenien previst de casar-se la primavera d’aquell any que començava.
Una parella de bioquímics enamorada de la muntanya
La Mònica va cursar estudis primaris a Copons i secundaris a Igualada. Després es va desplaçar a Barcelona per estudiar Química, primer, i Bioquímica, més tard. En el moment dels fets, diuen les cròniques del moment, feia el doctorat i havia entrat a formar part del grup de diabetis i endocrinologia de l’hospital Clínic de Barcelona. Era una activa col·laboradora de Camí Ral, la publicació local del poble, i havia estat molt integrada en la cultura popular de Copons. A Igualada, Mònica Gudayol també era coneguda, ja que era membre del grup de música popular i tradicional La Gallarda, i havia participat en molts actes de la ciutat.
Gudayol i Vilà formaven part del grup de cinc esquiadors que tenien previst passar el Cap d’Any practicant l’esquí de muntanya a la serra de Balandrau. També formaven part del grup Oriol Fernàndez, Josep Artigues i Helena Fernàndez, aquesta última, germana del primer i esposa del segon.
Davant l’empitjorament de les condicions climàtiques, decidiren recular abans d’arribar al cim. A partir d’aleshores començà una dura odissea per sobreviure durant tres dies i tres nits. Vilà va tenir cura de la seva parella fins que va perdre la vida i, es va refugiar sota un penyal del barranc de la Font Lletera amb poques esperances de ser rescatat. La perícia dels equips de rescat amb voluntaris i bombers, coordinats pel veterà membre del GRAE Cisco Carola, van obrar el miracle després de passar tres dies i dues nits al ras. Vilà va ser traslladat a un centre hospitalari de Barcelona, on es va poder recuperar, encara que va perdre tres dits del peu per congelació. Pocs dies més tard, el 7 de gener, en cadira de rodes, va voler ser present en l’adeu multitudinari a la Mònica a l’església de Copons.
Avui, Vilà, casat i amb dues filles, viu a Mèxic dirigint una empresa bioquímica. És habitual veure’l, però, sempre que es parla del fatídic Balandrau. Va col·laborar amb l’edició del documental l’any 2021, i també ara, assessorant en la pel·lícula. Una desgràcia horrible que es va emportar a una jove anoienca amb tota una vida al davant.
