Darrerament heu hagut d’anar al vostre metge de capçalera? Teniu algun assumpte legal pendent de decisió judicial? Heu demanat una subvenció per la llei de dependència? I per inversions en energies renovables? Sou propietaris d’un habitatge okupat il·legalment?
Si heu respost afirmativament a alguna de les preguntes precedents és que heu topat amb el malfuncionament de l’administració, és a dir de l’Estat espanyol. (Aquest terme també inclou la Generalitat que, ara mateix és només la gestoria de l’Estat a Catalunya). I si no heu pogut respondre afirmativament, probablement també sabeu de que parlo perquè gairebé cap departament de l’administració pública espanyola, funciona.
Les constitucions, als països democràtics, garanteixen els drets dels ciutadans i també marquen uns deures, però bàsicament són la llei suprema que garanteix drets i llibertats -i igualtat- per a tothom. En canvi la Constitución Española posa més l’accent en els deures i les prohibicions, que no pas en els drets.
D’altra banda el pervers sistema de partits ha fet que les dues grans forces majoritàries, PP i PSOE, al llarg dels anys hagi anat desgranant un seguit de lleis, reglaments i decrets, que ha acabat per deixar en paper mullat, tots els preceptes constitucionals que garantirien drets. Això a Catalunya ho estem veient més clarament des del 2010 amb la sentència de l’Estatut (un òrgan judicial va anular la votació del conjunt dels catalans). Es va fer evident a Catalunya i s’ha escampat per tot el territori espanyol.
Les retallades en sanitat, pensions, dependència, ajuts socials, educació…. desmunten el que queda de l’estat del benestar, que el conjunt de ciutadans paguem amb els nostres impostos. I com deia fa quinze dies, si la sanitat -o l’ensenyament- funcionen mínimament, és per l’esforç abnegat dels professionals sanitaris.
I els partits amb representació parlamentària què fan per als ciutadans que els hem votat? Alguns molt poca cosa, altres busquen únicament poltrones ben pagades i uns altres es dediquen a “castigar als ciutadans” amb complicitat dels aparells de l’Estat. Ens diuen que no hi ha diners per a les pensions, però sempre n’hi ha per a la Corona (meretrius incloses) l’exèrcit, els cossos de seguretat… i els sous i prebendes dels polítics.
I els governs? Compliquen la vida dels ciutadans. O retallen inversions, redueixen plantilles. O es barallen entre ells o amb el sistema judicial, mai amb els grans monopolis. Deixen que partits feixistes com VOX, que en qualsevol país democràtic d’Europa serien il·legals, portin al jutjat a ciutadans pel “delicte” de manifestar-se pacíficament.
No és el primer cop que ho dic: l’Estat espanyol està en fallida i amb ell, el poc que queda d’estat del benestar.
