Malgrat la claredat del missatge que estem fins més amunt del nas amb l’actitud caïnita dels partits, encara no he vist cap anàlisi acurada del resultat de les urnes. Veient el nivell intel·lectual dels dirigents actuals, no compto pas escoltar-ne algun amb cap i peus.
L’enfonsada general de l’independentisme, que ha passat de 23 escons a només 14, és fruit de la manca d’unitat entre les forces dites independentistes. Soc conscient que la unitat és el que més costa d’assolir, sobretot quan -com és el cas- els diversos protagonistes tenen més orgull que llums.
Tot activista sap que l’èxit d’una campanya rau a saber trobar un objectiu de consens i no desviar-se ni un pèl en la seva reivindicació. Hi pot haver un motiu més unitari que la llibertat de Catalunya? Doncs els partits, amb les seves misèries, l’han fet inviable, a hores d’ara.
Encara que els Tardà, Rufian, Rull, Sergi Sol o Junqueras caiguessin de la figuera i veiessin la llum, com dimonis ens podrien explicar que la unitat és possible? S’han passat els darrers cinc anys acusant els adversaris de tots els mals del país i destrossant qualsevol líder que destaqués una mica.
L’Estat espanyol té actituds criminals envers qui considera adversaris, però no és gens enze. Ha sabut tocar les tecles justes -violant el dret nacional i també l’internacional- per escarmentar-nos i desmobilitzar-nos.
Quan li varen retirar l’escó i la presidència de la Generalitat a Quim Torra amb l’excusa d’una pancarta demanant llibertat d’expressió, sabien què es feien. Aquest mateix mes de juliol les Juntes Electorals de Zona han fet retirar les estelades en molts pobles. Els alcaldes, els nous i els vells, s’han afanyat a retirar-les sense presentar ni tan sols el recurs judicial que la llei els permet. Han preferit la comoditat -i el sou- del seient, que el dret de Catalunya a exhibir els seus símbols.
El resultat de les urnes ha deixat a l’independentisme amb una sola alternativa: Junts. Però si aquesta alternativa ens falla, l’independentisme es quedarà orfe. Ni uns ni altres no li posaran fàcil a Carles Puigdemont que haurà de lluitar amb un braç lligat a l’esquena, contra les ordres judicials, la persecució -legal i il·legal- de les estructures de l’Estat i contra el dolor d’un exili que ja va per sis anys.
La unitat és l’element més important per assolir l’èxit en la lluita no violenta. Sense unitat enfront de l’opressor és impossible de guanyar-lo. Els nostres estúpids dirigents no sols han dividit l’independentisme, sinó que s’han insultat entre ells de forma barroera. És imprescindible fer una anàlisi seriosa i renovar els caps visibles. Si no prescindim dels que han trencat la unitat que va fer possible l’U d’octubre, no recuperarem l’esperit unitari que ens va fer triomfar.
