Es descobreix un possible campament de caçadors de cèrvols a l’Abric Romaní

Concretament, s’han localitzat tres cranis, el darrer aquest dimarts. Segons explica a l’ACN la codirectora del jaciment, Palmira Saladié, es tracta d’una troballa rellevant perquè és la primera vegada que troben una sola espècie. “Normalment trobem alternança de cérvol i cavall i aquí sembla que estaven especialitzats només en la de cérvol”, explica. A més, afegeix, el fet que les astes de l’animal estiguin ancorades denota que es trobaven en època de zel pel que, segons els experts, van ser capturats entre la tardor i l’hivern. “Esbrinar el calendari d’ocupació és una tasca difícil i aquests cranis ens han aportat molta més informació de la que esperàvem”, diu la investigadora.

Els tres exemplars descoberts, però, s’han netejat i segueixen a la superfície. La seva retirada és una tasca molt minuciosa “per no perdre cap evidència”, especifica Saladié. Per tant, s’ha posposat l’extracció per la campanya vinent.

En paral·lel, mantenint la tendència dels darrers anys, durant les excavacions d’enguany els arqueòlegs han documentat diversos negatius de fusta neandertal i fogars. Cal recordar que l’Abric Romaní és un jaciment que destaca per la presència de fogars ben conservats i enguany, explica la codirectora, han aconseguit delimitar prop d’una desena.

Un nivell “molt interessant”
Saladié explica que aquest 2020 els treballs es concentraven en un nivell “finet, que pensàvem que podríem acabar, però les restes que hem anat localitzant, més de les que ens pensàvem, ens ha fet anar més a poc a poc i no ha estat així”. No obstant això, la investigadora insisteix en el fet que es tracta d’un nivell “molt interessant, amb més potencial del que pensàvem”.

Les limitacions per la pandèmia han obligat aquest 2020 ha escurçar els dies d’excavacions i reduir a un terç els arqueòlegs. N’hi ha hagut 15, amb un màxim de 12 al dia. La codirectora subratlla que el fet que enguany fossin professionals i no estudiants ha permès “avançar més ràpid”. Tot i això té clar que, de cara al proper estiu, el que els agradaria és poder tornar a ser “un jaciment escola, que és el que ens caracteritza”.

Un jaciment de 51 metres de profunditat
Fa tres anys que les campanyes a l’Abric Romaní de Capellades se centren al nivell R, és a dir, on vivien els neandertals fa 60.000 anys. Les excavacions ara s’estan practicant a onze metres de profunditat dels 51 que té el jaciment i que, per tant, se situarien, com a mínim, a fa 110.000 anys.Fins ara, al nivell R els arqueòlegs ja hi havien trobat diversos focs, indústria lítica, eines de pedra i restes de fauna. Gràcies a les descobertes se sap que el jaciment, amb una molt bona localització per a la vigilància i relativament a prop del mar, va ser un punt clau en els moviments dels grups de neandertals.