Un article de
Pere Prat

Error a l’hospital d’Igualada
E

25 d'octubre de 2016

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catHi ha algun error quan acaben malament les coses que han de sortir bé. Alguna cosa haurà fallat quan els protocols no han pogut avaluar correctament l’estat d’un pacient, que ha acabat morint en la flor de la vida. Sempre hi haurà accidents. És deriven d’una acumulació fatal de circumstàncies, que per si mateixes potser no serien importants, però encadenades porten a produir-los. Per això la demanda dels pares, a qui ningú els tornarà el fill, exigeix saber què ha passat. No és tan sols el seu dret, sinó que també ho és de tota la societat. Ningú, ni l’equip sanitari, ni les autoritats, ni la ciutadania volen que es produeixin fets semblant. Però si es donen i poden afectar a un col·lectiu, tampoc ningú ha de voler que siguin tractats a la defensiva, amb recels i prevencions, sigui per un equivocat interès de protecció de les institucions, per corporativisme, per amistat o parentiu.

Certament no és senzill diagnosticar malalties i situacions quan les sales d’urgències s’omplen de persones molt heterogènies que poden anar-hi per un refredat, una angoixa o un atac de cor. La tria prèvia és ja una feina complexa, perquè depèn de les explicacions que donen els mateixos interessats. Qui és molt valent, entra a peu, és jove i fa bona cara, potser hagi d’esperar més, que una persona que gemega molt, diu que s’està morint i que potser només és un hipocondríac. Tampoc és fàcil per als metges, que sovint atenen al mateix temps els que han arribat amb ambulància, ensangonats i inconscients i d’altres que arriben sense cap ferida externa i s’esperen en un box, mentre se’ls fa una analítica. D’ací la importància dels protocols, que són els passos que permeten conduir a un acurat dictamen, evitant l’error humà en el que sigui possible.

CUAP HOSPITALET

El primer no han de ser les dimissions, perquè amb això ni es defineixen les culpes ni s’arregla gran cosa. Els ciutadans demanen que s’esbrini què ha passat de manera seriosa, transparent i independent. Tothom està obligat a fer la feina ben feta. També a cercar la millora continuada, encara que sembli que tot funciona bé. Cal trobar on hi ha hagut disfuncions i errors. I esmenar-los una volta s’arribi a una conclusió, explicant les mesures correctores. Ningú vol que casos com aquest no es puguin tornar a produir. I per dirimir si hi ha culpa dolosa, negligència o simple mala sort, s’ha d’esperar a la investigació feta des dels diferents àmbits que correspongui. Ningú ha de callar el que sap, ni dissimular els fets, ni aixecar recels i suspicàcies. Això no s’ha de tapar només amb compensacions econòmiques. El dolor és dels pares, però les solucions són per a tots. I cadascú les seves responsabilitats.

Pere Prat, empresari.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta