“El paper i la impremta, varen democratitzar l’accés a la cultura”
Vaig néixer a Barcelona, tinc tres fills; Xavier, Eduard i Claudia. Des del 1982 treballo al Museu Molí Paperer de Capellades. Vaig començar fent l’inventari i m’hi vaig quedar atrapada fins al dia d’avui.
És complicat dirigir un museu de la grandària del Molí Paperer de Capellades?
És d’una talla mitjana/petita que s’autofinança en un percentatge entre el seixanta-cinc i el seixanta-vuit per cent que és una xifra molt alta per a un Museu. No és una tasca complicada perquè portem molts anys de feina i som un equip molt compenetrat entre nosaltres. Gràcies a la personalitat i l’esforç de tots, no se’m fa difícil la direcció del Museu Molí Paperer. És molta feina però hi ha un bon equip.
A banda de les visites, quines altres activitats es fan al Museu Molí Paperer?
El Museu va ser fundat pels industrials paperers i per això tenim una doble característica que som museu i molí. La part de Museu és visitada per vint-i-sis mil persones cada any majoritàriament escolars. Però també som molí i fem papers estàndards a mà i també papers per encàrrec, per a artistes… I també tenim els papers plantables, el paper
germinat, estem creant un paper de llavors de flors per protegir les abelles. Mirem d’estar a l’avantguarda de la investigació paperera.
Qui fa la investigació?
Tenim un bon equip on cadascú hi aporta la seva especialitat. El meu fill Eduard, que és farmacèutic i ha estat a la Fundació Alícia, ens ha ajudat a crear part d’aquests productes. En Ton Lloret, el conservador, es mira els proveïdors i les llavors. Jo m’ocupo de la producció. L’Anna Costa és la nostra dissenyadora… és un treball en equip on tothom opina per a arribar als millors resultats.
Partint dels residus recupereu una primera matèria i elaboreu un paper de molt prestigi.
De fet no partim de reciclat, sinó de primeres matèries nobles. Utilitzem pastes que no venen de fusta sinó de cotó, lli, cànem, “cizàlia”, “bacavraga”… A partir d’aquestes pastes nosaltres dissenyem les fórmules per donar les característiques del paper que volem obtenir.
Estar situats al bell mig de la indústria paperera, us converteix en laboratori del paper?
Hi ha molt bona comunicació amb diverses fàbriques. Qualsevol cosa que necessitem ens hi ajuden i quan ells necessiten alguna evolució al nostre abast, ens ho demanen. Al voltant hi trobem tots els elements que necessitem. Ens facilita la feina. A banda, tenim convenis de col·laboració per exemple amb l’escola Milà i Fontanals per a beques salari per acollir
alumnes en pràctiques, amb sou. Som fidels al nostre objectiu de mantenir la tradició paperera.
Quin és el futur del paper?
Mirant l’antologia dels diferents suports utilitzats per l’home es veu l’evolució del pergamí al papir i d’aquest al paper, en un procés de canvi constant. Avui per avui el paper és l’eina de conservació de documents més fiable que tenim. Els humans preferim llegar sobre paper que en pantalla. A banda de ser durable, el paper és un material natural fet de fibra, aigua i energia i sempre pot retornar a la natura. El paper ben portat és el més ecològic.
Què la va portar a vostè a dedicar-se al paper?
Em vaig casar i vaig venir a viure a Capellades. Era el moment en què es reorganitzaven els museus. En ser llicenciada en Belles Arts em vaig oferir a fer l’inventari de materials del Museu Molí Paperer i m’hi vaig quedar.
Som conscients a l’Anoia de la importància del Museu Molí Paperer?
Potser no tothom veu el potencial que té, però cada vegada la gent hi creu més. Ho hem vist en la presentació de les Rutes del Paper. O amb l’outlet del paper.
A quina xifra de visitants li agradaria arribar?
Si sobrepasses el nombre màxim de visitants que pots acollir, acabes per desnaturalitzar les visites. Nosaltres només podem acollir grups cada mitja hora. Si tinguéssim dos tallers podríem doblar el nombre de visites. Per la capacitat que tenim, m’agradaria arribar als cinquanta mil.
S’ha conservat molt patrimoni paperer?
No és possible conservar tot el patrimoni. El nostre objectiu és conservar tot el patrimoni de molins que queden.
Una de les seves aportacions al Museu va ser la Sala d’Impremta, relacionada directament amb la premsa escrita.
Les dues primeres sales del Museu parlen del trànsit de la mà a la màquina en la fabricació del paper. És atractiu complementar-ho amb l’ús més emblemàtic del paper que és la impremta. El paper i la impremta varen fer possible la democratització i expansió de la cultura. Hi veiem el paper imprès en les diferents arts possibles i també la multiplicació d’exemplars fins arribar al offset. Vol obrir la curiositat respecte les diferents tecnologies de la impressió i la transmissió de la cultura.
Què són els llibres d’artista?
Són llibres especials. Els fa el mateix artista, com a complement del seu treball. Són de tiratge molt curt amb molta creativitat. Són petits tresors que podem deixar en una lleixa.
Si tornés a començar, tornaria al paper?
Sense cap mena de dubte.
