Marta Vives és una actriu i periodista igualadina. Actualment viu a Madrid i aquests dies ha estat a Igualada, en l’estrena, al Festival Zoom, de la tvmovie Cervantes contra Lope, del director Manuel Huerga, en la que interpreta el personatge de Jerónima de Burgos.
Ets actriu, periodista i bloggera. Com compagines totes les professions?
Sóc molt curiosa i m’agrada aprendre constantment, m’omple expressar-me a través de la creativitat, buscar noves vies, trobar la forma que més em diverteix. Sóc molt activa i m’interessa estar aprop d’una bona història, suposo que aquest és el punt d’unió de l’actuació, el periodisme i l’escriptura.
No em considero blogger, tot i que fa quasi deu anys que tinc un blog en el que escric, és un arxiu de reflexions que he anat fent. Em venia de gust evolucionar-ho així que ara mateix, estic escrivint la meva primera novel·la.
Per altra banda, treballo en una agència de comunicació al mateix temps que segueixo el meu camí com a actriu.
Aquesta setmana has estat a Igualada, la teva ciutat natal, per participar al Zoom, on s’ha projectat la tv movie Cervantes contra Lope. Quin és el teu paper?
En un pel·lícula d’homes, represento a Jerónima de Burgos, una actriu que va ser amant i musa de Lope de Vega.
La pel·lícula compta amb dos personatges principals, interpretats per actors de prestigi com són José Coronado i Emilio Gutiérrez Caba, a més de comptar amb un gran repartiment. Com ha estat treballar amb ells?
En el meu cas, he tingut la sort de treballar colze a colze amb el José, és un professional súper generós del qual he après molt. A més, és un bon col·lega i, com podreu veure, el seu Lope de Vega és meravellós. El mateix puc dir de tots els altres actors de la pel·lícula així com de cada persona del equip: excepcional.
Cervantes contra Lope està dirigida per Manuel Huerga. T’has sentit còmoda treballant sota les seves ordres?
Molt, el Manel té una sensibilitat increïble, ja veureu quina pel·lícula més maca que ha fet, és com un còctel de literatura i pintura. A més, és un director molt proper amb els actors amb el que espero poder tornar a treballar aviat!
Quin és l’argument de la tv movie que s’ha presentat al Festival Zoom i que, posteriorment, s’emetrà per televisió espanyola.
És un retrat de la relació d’amistat i odi entre dos dels escriptors més rellevants de la història de la literatura europea: Miguel de Cervantes i Lope de Vega. És una pel·lícula molt dinàmica que ens transporta al Segle d’Or i ara, que fa 400 anys de la mort de Cervantes, és un bon moment per revisitar aquella època.
El món del cinema és molt complicat i de difícil accés per a les actrius joves?
Ho és, la lluita és constant i, sovint, poc agraïda. Crec que és necessari que s’escriguin més personatges femenins, no entenc com pot ser que n’hi hagi tan pocs amb el munt de dones que hi ha al món.
Quant a la professió en general, ningú m’ha obligat a dedicar-m’hi. En un moment de la meva vida vaig sentir la necessitat de formar part d’un cercle on la cultura i l’art són el focus. M’hauria encantat viure a Nova York quan la Patti Smith, la Janis Joplin, etc. anaven al Chelsea Hotel a comentar la jugada. És important saber quines inquietuds tens com a actriu i com a dona, què et mou tant com per seguir en aquesta carrera de fons. En algun punt, arribarà una història a la qual donar-hi veu. Mentrestant? No esperar a que soni el telèfon sinó fer la meva.
Com és que vas decidir instal·lar-te a Madrid? És provisional o penses quedar-t’hi?
Al principi ho vaig fer per feina, em venia de gust viure l’experiència completa d’una actriu a Madrid: la de tenir feines “basura” mentre fas càstings d’on mai et truquen. Ara que ja ho he viscut durant tres anys, tinc una feina de periodista que estabilitza el meu dia a dia i un grup de bons amics amb els quals fem molta pinya i més o menys tots som del mateix sector.
M’agrada formar part d’una generació de joves que volem expressar-nos i lluitem per fer-ho de la manera que més il·lusió ens fa. No em plantejo anar a un altre lloc perquè la vida, per ara, no m’ho ha proposat. Si es presenta l’ocasió…endavant, sempre m’ha agradat moure’m.
Mantens relacions amb la teva ciutat, Igualada?
Hi mantinc la família i alguns dels amics de tota la vida. Tornar a casa sempre m’agrada, sobretot quan és Nadal… m’encanta!
