Un article de
Jordi Puiggròs
Periodista i Cap de redacció
27 de novembre de 2020

Entrevista a Josep Llopart, tinent d’alcalde: “Ens hem perdut la confiança”

Un article de
Jordi Puiggròs

Ha estat sorprenent, la presentació de la moció.
Sí, ho és, i més des de dins de l’equip de govern, però això no surt d’avui per demà. Aquest plantejament mai havia estat al cap de ningú, però hi ha hagut fets dins del govern que han anat produint més tibantor, més bloqueigs… Al final hem hagut de fer aquest gest, tot i que no ho tenia gens clar. Dimecres passat creia que el millor era anar-nos a l’oposició.

Com van iniciar-se, aquestes tibantors que diu?
Fa un mes i mig, o un parell de mesos. Se li va demanar a l’alcalde per part de l’oposició, en el ple de setembre si en sabia res, d’una denúncia a Fiscalia, a més de la d’Antifrau, que ja se sabia, i va dir que no… Darrerament ja fa un discurs molt articulat, com de defensa cap a una possible acusació. Això ens va sorprendre molt. A la setmana següent com a govern li vam demanar explicacions, i va insistir que no sabia res, però per les seves explicacions, molt pautades, donava la sensació que alguna cosa sí que sabia. Ja li vaig dir llavors que això portaria problemes, perquè estar a Fiscalia i a Antifrau no és quelcom que agradi massa, i menys per la Secretària de l’Ajuntament. Aquí van començar tibantors, discussions internes, li vaig dir que durant una setmana no ens parléssim, que havíem de sospesar moltes coses. I pel mig en van passar més.

Quines?
Doncs voler apujar l’IBI un 24% per l’any que ve, a la qual cosa nosaltres, com a Junts per Piera, ens vam negar. Quan li has de dir al teu soci que li votaràs en contra un pressupost que has fet conjuntament, és molt dur. Li vaig dir que la ciutadania no entendria aquest increment, som un Ajuntament amb romanent, amb diners a la caixa, i pujar la pressió fiscal als vilatans no tocava, i menys ara en plena pandèmia. El que s’havia de fer era demostrar ser capaços de liderar un projecte amb fets, i de gastar al carrer els diners que tenim estalviats. Això va generar més tibantor… Al cap d’uns dies ens va dir l’alcalde que baixaria l’increment de l’IBI al 13,5%, i li vam dir que no, que havia de ser zero… En fi, li podria dir que, abans d’aquest mes i mig, ja ens fèiem una mica la guerra entre nosaltres, però s’anava deixant passar, fins que el got ha estat ple. Li vaig dir als militants del nostre partit que em contradiguessin, que potser era que era jo, qui m’estava obsessionant amb el que no tocava. Però no, tothom veia les coses de la mateixa manera. I així fins a una reunió de dilluns de junta de govern de fa una setmana, amb un trencament bastant fort, quan l’alcalde em pregunta si realment hi ha preparant-se una moció de censura. I li vaig dir que sí, que l’oposició ja feia temps que apretava. L’endemà mateix, enlloc de voler curar les ferides, notem moviments d’ERC de voler donar l’alcaldia al PSC. El dimecres, el mateix a Ara és Demà. Dijous, en sentir unes declaracions a Ràdio Piera, vaig veure clar que, o movíem fitxa, o ens quedàvem nosaltres fora de la taula. Ens havíem perdut la confiança, està clar. Aquí va ser ja el punt i final, i tot va ser molt ràpid. El mateix divendres entràvem la moció a l’Ajuntament.

Jordi Madrid diu que l’ha traït un amic.
A mi també m’afecta la part personal, és molt dur. Hem estat nou anys de companys de viatge. Hem fet moltes coses bones per Piera, junts en el govern… Però en política estem per responsabilitat, i hi ha un moment que s’han d’assumir decisions, o bé apartar-se. Hem optat per tirar endavant, pensant que d’ara fins maig del 2023 podem revertir la situació. Crec que en política s’ha de saber negociar, i no arribar mai als límits d’acabar picant contra una paret, i aquí s’havia arribat a un bloqueig intern, que ens perjudica a tots. Si la línia de la legalitat està al centre, estem treballant a mínims, per sota de tot… Al carrer hi ha queixes. En fi, el Jordi i jo som diferents. Jo estic més pel diàleg, i ell és més impulsiu. Potser per això hi havia un equilibri, i el govern abans funcionava. Però s’ha trencat.

El tema judicial en el qual està implicat Jordi Madrid veig que ha pesat molt en la decisió. Teniu la mosca darrere l’orella?
El jutge dirà, és a les seves mans, però crec que hi ha força part de raó en la denúncia… Si jo vaig a una gran superfície de Piera, faig una despesa de 15.000€ amb targeta, i la factura no estigui pagada… En fi, a mi em molesta, com a responsable polític de l’Ajuntament. Una factura del 22 de novembre de l’any passat, i que a dia d’avui no estigui pagada, no ens deixa gaire bé. Qui gestiona les arques municipals no ha de permetre que això passi de l’Ajuntament, no podem passar a un tercer els problemes interns.

El projecte que teniu preparat serà molt diferent de l’actual?
Hem de revertir algunes coses que no s’han fet en aquest temps, cap als barris i cap al nucli. Projectes n’hi ha, però n’hi ha d’haver més, més ambiciosos. El romanent ens ho permet. No hem parlat de projectes amb els possibles socis de govern a partir del dia 4.

Vol dir que es pot suspendre?
Hi ha moltes pressions, la moció és ferma i blindada, però això és un poble. Arriben inputs de tot arreu.

Madrid ha posat la dimissió damunt la taula.
Condicionada a un pacte de govern estable. S’entén que és un acord amb el PSC, perquè no hi ha altra fórmula possible… Les tres forces que hem presentat la moció estem alineades i segures del que fem, i no ha estat gens fàcil la decisió. La gent ha d’entendre que calia revertir la situació. No es podia continuar així.

T'ha semblat interessant? Comparteix l'article amb els teus contactes!

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×