La moció de censura arriba per sorpresa. Què és el que segons vostè ha passat?
M’agrada que m’ho pregunti però és que no tinc resposta. M’ha agafat totalment per sorpresa. El govern de Piera funcionava, tot i tenir diferents punts de vista en algunes coses. Però, tot havia sortit sempre endavant, parlant i negociant. A més, estàvem ara mateix preparant els pressupostos de l’any que ve, conjuntament. Teníem entre tots un projecte molt bonic per Piera, que espero es tiri endavant. Entenia que estàvem que en un moment molt il·lusionant. A més, l’any 2021 les regles financeres de l’Estat seran molt més laxes, de manera que els 20 milions que tenim a la caixa ens podrien permetre fer moltes coses. Ara, de cop i volta, em surten amb aquesta moció. Diuen una sèrie de coses, que són completament falses. Estàvem força bé, diria que molt bé, fins i tot millor que molts altres governs que són en coalició. De fet, el Josep me’l sentia una persona molt propera.
El veig dolgut, molt.
Més enllà de tot el que són els projectes, és la part personal. Em sento traït, traït per un amic. Directament és així. És el que més em costa de pair. Estic passant una mena de dol, perquè no me’n ser avenir.
Quina creu que és la raó de tot plegat?
Doncs li he donat moltes voltes, en aquests dies. Crec sincerament que el Josep Llopart vol ser alcalde de Piera a qualsevol preu. Amb això que fa ara, té una oportunitat. Pel que m’han dit, fa més de mig any que està preparant aquesta moció. Ha preparat un relat, com fa l’Estat espanyol amb moltes coses respecte a Catalunya. Allò que no ha aconseguit mai a les urnes i a la democràcia, ho vol aconseguir amb maneres barroeres i a traïció. El considero un traïdor, no tinc cap altra paraula que aquesta. El que està fent, jo no ho faria mai. Segur. De fet, jo he tingut altres governs en coalició, alguns en els quals hi havia moltes discussions, i mai se’m va passar pel cap fer això. Almenys, el que faria seria parlar-ho amb els meus socis, preguntar què està passant, mirar-ho d’arreglar. Tot plegat és molt estrany.
La relació que mantenia amb el PSC i amb Ara és Demà era correcte?
Sí, sempre l’he vista prou bé. Però crec que en Josep Llopart fa mesos que va per darrere dient a tothom com si jo fos un dimoni escuat, i crec que al final això ha colat. Amb la Sandra Bernad quan va començar, jo la vaig anar a buscar per entrar al govern. Amb el Javier també hem tingut sempre molt bona relació. Però és que també em porto bé amb el Francisco del PP o amb el Jorge de Ciudadanos. Amb tothom. L’Ajuntament de Piera és un ajuntament molt tranquil, almenys fins ara. Crec que ho ha de continuar sent, per això vaig posar la meva dimissió sobre la taula, perquè crec en el projecte. Si cal, que busquin entre tots els grups un nou govern, com si avui fos l’endemà de les eleccions municipals… Tenim idees molt xules damunt la taula, i tenim diners per a fer-les possibles. Per tant no hi ha excuses perquè aquest any 2021 sigui un any magnífic per a Piera, està clar. Hi hagi qui hi hagi al govern.
Digui’m algun dels projectes més importants que teníeu el govern en cartera.
N’hi ha uns quants. Per exemple, teníem diferents plans d’asfaltatge per a tot el poble. Molts ja estan aprovats i a punt de licitar. També tenim a punt el sistema de recollida de brossa. També hem de canviar el sistema de neteja. Hauríem de fer un pavelló i un camp de futbol nou. S’han de tirar endavant les vies verdes de Ca n’Aguilera i Hostalets, i cal seguir collant perquè ens facin el desdoblament de la carretera de Martorell a Piera, i la variant de Piera per que els camions no passin pel mig del poble. Teníem moltes coses encarrilades, la idea era que cap al mes de març ja tinguéssim tots els projectes a punt. Em preocupa molt ara això, perquè és difícil que un alcalde que ha arribat al càrrec per deslleialtat, tingui el respecte del poble i dels treballadors als quals es deu.
No deixa de ser curiós que vostè dimiteixi, i que el govern actual o un altre continuï la feina. Han focalitzat molt la moció sobre vostè, i li retreuen els assumptes judicials que té pendents. Què en diu, d’això?
Crec que la jugada no els ha sortit bé. Sí, és cert, ho han focalitzat molt en mi, però és que amb el govern no podien fer-ho, perquè ells en formaven part. Potser es pensaven que jo m’aferraria a la cadira, però no és així. Insisteixo que crec molt en el projecte, sempre he estat al capdavant de la llista d’Esquerra perquè la gent m’ha votat. He sigut Alcalde perquè la gent m’ha votat. Potser tot això no ho entenen. Però igualment, si jo haig de ser l’entrebanc, doncs plego. No vull ser el problema de res. Tinc altra vida més enllà de l’Ajuntament. Passo un mal moment. Però també és veritat, com diu la dita, que els bons i mals moments treuen el millor i pitjor de cadascú. Al poble ningú ha fet llenya de l’arbre caigut. Ans el contrari, tinc unes mostres de suport espectaculars. En aquest sentit, estic content. Però, quan ells han vist que jo podria plegar, llavors han dit que res, que continuaven en el seu camí. Per tant, no hi ha cap altra cosa, aquí. Simplement, el Josep vol ser alcalde. Res més. El que em costa d’entendre, és que el PSC faci alcalde al Josep Llopart, perquè els socialistes van treure bastants més vots. No s’entén res.
Ha parlat, amb en Josep Llopart?
No, però si em truqués li agafaria el telèfon. Li preguntaria… però què has fet? De tota manera jo necessito un temps. Quan t’acaben d’apunyalar per l’esquena, l’esquena et fa mal. La ferida s’ha de curar.
El que ha passat, fa que et reafirmis més en el teu compromís per Piera, o bé és per engegar-ho tot a dida?
El compromís amb Piera el tindré sempre, altra cosa és des d’on. És el meu poble, i me l’estimo. El que no faré ara és posar pals a la roda per un projecte en què hi confio, de manera que pugui tirar endavant. D’aquí dos anys i mig ja veurem. Ara el que haig de fer és activar més la meva feina professional.
