Joan Arqué s’estrena enguany com a director artístic de la Mostra Igualada. La seva experiència en el món de les arts escèniques és diversa: des de la direcció, fins a la interpretació, passant pel circ. Parlem amb ell de com serà aquesta edició de la Mostra.
Aquest és el teu primer any al capdavant de la Mostra. Com ho vius?
Quan prens la idea d’optar a la direcció de la Mostra ja comences a pensar, a tenir idees, agafes voluntat d’incidir en allò que és la Mostra. L’estic vivint amb molta il·lusió i alegria, perquè hi ha un equip meravellós, jove, gamberro, amb ganes… Hi ha un director artístic, un director financer, hi ha responsables de les diverses àrees i aquesta és la clau: el treball d’equip. Compartir, aprendre dels altres… genera molta il·lusió.
Com es presenta la Mostra d’enguany. Veurem novetats o canvis?
Cada any es veuen novetats. De fet, jo m’identifico força amb el que en Ramon Giné havia fet els darrers anys i aprofitarem feina que han fet per anar endavant, per millorar, per intentar cada any fer-ho més bé. De novetats n’hi haurà perquè en la tria dels d’espectacles s’ha tingut en compte i crec que en conjunt hem traçat un itinerari interessant i divers, tant nacional com internacional.
Quin tipus d’espectacles es trobarà l’espectador?
Penso que trobarà diversitat d’arts escèniques, crec que trobarà entreteniment. Trobarà també emoció, pensament i reflexió; algunes coses les torbarà a escena, d’altres les trobarà quan vagi cap a casa i les altres, potser d’aquí a uns dies faran eclosió.
A l’hora de fer la tria d’espectacles s’ha intentat trobar un equilibri dins els diversos gèneres?
Sí, intentem que hi hagi la màxima representació de les arts escèniques del país, de tota la seva diversitat. És una Mostra eclèctica, acull espectacles de teatre, de dansa, de circ, de màgia, d’instal·lacions, itinerants… i dins d’aquests llenguatges encara hi ha moltes més particularitats, el ventall és molt gran. I també hem de pensar en la ciutat, una ciutat que ens acull, que ens estima i que dona sentit a tot plegat. I tothom ha de pensar que a Igualada estan passant coses per les quals val la pena sortir al carrer i fer que la ciutat se senti més viva.
«L’espectador de la Mostra trobarà diversitat, emoció, pensament i reflexió»
Enguany s’ha tornat a superar el nombre de sol·licituds, arribant al miler. És complicat el procés de tria dels espectacles?
És molt complicat, hi ha una mena d’injustícia. Però també ens ha de fer pensar que hem de fer créixer la Mostra, d’una forma sostenible, amb qualitat, i això demana evidentment més inversió, però també és molt important que pugui haver-hi un nombre més alt de creadors i companyies per ensenyar la seva feina i que aquesta pugui esdevenir mercat.
Us sentiu ben tractats per part les institucions, sobretot econòmicament, o faria falta un pèl més d’implicació?
Aquest és encara el meu primer any i potser seria una pregunta perquè me la fessis l’any que ve, però el que detecto ara és interès i ganes, però la Mostra necessita més ajuda. Veig bones intencions però s’han de traduir en fets i anar creixent, assentant les bases de cap on volem anar, defensar arguments sòlids, creure’ns-ho, i ho hem de fer tots junts. Mostra Igualada és una de les fires més importants de Catalunya i el sector de les arts escèniques per a públic infantil, juvenil, familiar, és un dels que aglutina més companyies i genera més feina. Per tant, hem d’estar a l’altura d’això.
“Veure, escoltar i sentir”, presents al cartell de la Mostra, volen significar el teatre com a espai dels sentits?
Els tres micos del cartell volen dir “obrim els sentits”. Com deia un amic poeta Joan Armengol i Moliné, “no oblidem els sentits”, obrim per sentir i veure l’altre. Penso que com a declaració de principis ajudarà a poder conviure: vegem-nos, sentim-nos i a partir d’aquí, comuniquem-nos.
La Mostra és on se sembra la llavor del teatre i les arts escèniques en els més joves, que seran el futur. Té un vessant educatiu per ajudar a viure, conèixer, entendre el teatre, les arts.
Per això a l’hora de fer la tria som molt curosos. Si avui dia és complicat mantenir l’atenció d’un públic durant una hora, dues hores… és un privilegi i això et fa ser conscient de la responsabilitat que tens en allò que expliques i, si a més tenim en compte a quin públic va destinat, la responsabilitat encara creix més.
Des d’ahir dijous, els professionals del sector ja es troben treballant a la Llotja, que és el centre de les activitats. Què s’hi fa?
La Llotja és un espai vital com a lloc de trobada i intercanvi d’experiències i comercial. Hem de donar totes les eines possibles perquè aquests professionals puguin fer la feina bé i ens tinguin com a punt de referència. Hi ha prop de 700 professionals que faran activitats de coworking, també hi haurà espais de debat i col·loqui sobre com volem que sigui la Mostra, com volem que sigui el sector i com podem intercedir per millorar-lo. I això ho hem de fer totes les baules que formem part d’aquesta cadena.
Un dels espais de debat que hi haurà tractarà el tema dels joves i el teatre.
Sí, i la idea és que no sigui un únic any, crec que aquest espai de debat ha de ser constant: què vol dir aquesta etiqueta “joves”, què vol dir fer teatre per a joves sense els joves, sense comptar amb la presència real dels joves.
Des de l’organització continueu treballant fermament per la internacionalització de les companyies. S’espera molta gent de fora?
Sí, hi ha una vintena de nacionalitats diferents i esperem que cada edició es puguin internacionalitzar més les propostes de casa nostra. Nosaltres, com a organització, assistim a esdeveniments fora de l’estat per establir contactes, veure com es treballa, com es potencien les dramatúrgies a altres llocs.
El paper dels voluntaris i de les famílies acollidores és una baula important de la fira.
Sí, són vitals, la Mostra Igualada no s’entendria sense ells. Són el pal de paller, però això no treu que hem de rebre més ajudes, no valen com a excusa. Si capitalitzéssim quin valor tenen, veuríem que és un aspecte a tenir en compte.
Quines recomanacions fas a la gent que vingui a la Mostra?
Que s’atreveixin a anar a veure coses encara que no els sonin, que totes estan fetes amb molta cura, que totes tenen alguna cosa interessant per explicar. No vull destacar cap espectacle en concret perquè si d’un miler ens hem quedat amb una quarantena, ja s’ha fet molta tria. Donem-los valor a totes.
Creus que han evolucionat les arts escèniques en el transcurs dels darrers anys?
Penso que hi ha assignatures pendents com crear nous públics en tot allò que surt de l’habitual, del normatiu. El teatre no ha deixat mai d’evolucionar, altra cosa és preguntar si la cartellera evoluciona i penso que, en aquest espai, encara queda molta feina per fer. Per mi és una feina que no és a curt termini i que tot allò que és municipal o públic no hauria de girar sobre una idea mercantil i prou, en l’àmbit privat ho puc entendre més, però en l’espai públic hem d’apostar més enllà. Aquest és un dels debats que tindrem aquests dies: com programem, per què i què podem fer per revertir certes situacions.
