Fascinat pels fòssils i els dinosaures, en Víctor (Brasil, 1996) va travessar l’Atlàntic el 2019 per estudiar a València, i fa un mes que viu a Igualada. El jaciment de Can Mata als Hostalets ha estat qui l’ha dut a venir a terres anoienques. Amb ell, parlem sobre la importància de mirar el passat per encarar el futur.
Ets de São Paulo, lloc on vas fer la carrera, i el màster l’estàs fent a València. Què t’ha portat a l’Anoia?
—Soc d’una ciutat que està a uns 90 quilòmetres de São Paulo, a on vaig fer la carrera de geòleg. A València hi vaig arribar el juny del 2019, abans de la pandèmia, però a finals de maig d’aquest any, em van contractar per treballar en una excavació a l’abocador de Can Mata. Fa poc més d’un mes que visc a Igualada.
Ets geòleg, però treballes de paleontòleg. Com ha estat aquest camí professional?
—A l’Estat Espanyol -igual que a la majoria dels països-, no existeix una carrera específica de paleontologia; si vols treballar en aquest món, normalment optes per estudiar o bé geologia o bé biologia. Després, el camí natural és fer un màster i el doctorat. En el meu cas, actualment estic cursant el Màster de Paleontologia Aplicada a la Universitat de València.
Can Mata és la teva primera intervenció en un jaciment?
—Sí, és el meu primer treball com a paleontòleg a la vida. De moment l’experiència està anant molt bé, m’agrada moltíssim, per a mi és com complir un somni d’infantesa.
De quina època històrica daten els fòssils de Can Mata?
—Són del període que anomenem Miocè, és a dir, estem parlant de restes que tenen entre 10 i 12 milions d’anys d’antiguitat. És una passada.
Hi ha alguna etapa en què t’agradaria treballar per sobre d’una altra?
—M’agradaria treballar en l’època dels dinosaures, que són molt més antics, ja que daten de fa uns 66 milions d’anys o més. El meu Treball de Final de Màster, de fet, el faig amb el Museo Paleontológico de Alpuente, un museu petit de l’interior de València, i allà sí que investigo amb materials del juràssic i dinosaures. Catalunya també té zones molt riques en dinosaures, com a Coll de Nargó, on hi ha moltes icnites, les petjades fòssils.
A vegades hi ha qui pensa, des de la ignorància, que remenar el passat no serveix de gran cosa. Per què creus que és tan important la paleontologia en ple segle XXI?
—És fonamental, sobretot ara que patim el canvi climàtic i estem extingint un munt d’espècies. Hem d’entendre que, de tota la vida que ha existit a la Terra al llarg de la història, el 99% ja està extinta. Comprendre què els va passar a les espècies del passat i per què van desaparèixer ens ajuda a entendre què estem fent nosaltres avui dia i què podem fer per evitar determinades catàstrofes. La perspectiva del temps que ens dona la paleontologia és una eina clau per plantejar el futur.
Hi ha gaire diferència entre treballar en aquest sector aquí o fer-ho al teu país d’origen, al Brasil?
—Pel que fa al format de treball, jo diria que és força similar, no hi ha tanta diferència. A nivell laboral, la situació és complicada a tot arreu. Al Brasil no hi ha gaire feina de paleontòleg, i aquí tampoc és que surtin ofertes contínuament. Tinc un amic allà que fa el doctorat, però és a través d’una beca. A més, gairebé mai són feines de ciutat o de centre urbà; si surt feina, acostuma a ser lluny, a l’interior.
Quan s’acabi la intervenció a Can Mata, quin serà el teu següent pas?
—La durada de la meva feina aquí depèn del temps que triguin a obrir les noves cel·les de l’abocador. Quan s’acabi l’excavació, finalitzarà aquest contracte. Llavors hauré de tornar a València, sí o sí, perquè tinc pendent acabar i lliurar el TFM del màster, que ara mateix el tinc una mica aturat mentre estic aquí treballant. Però estic molt content de passar aquesta etapa a l’Anoia.
