“Empreses per als altres”

Un exemple didàctic: “… si un fill nostre no treu bones notes a l’escola, i per a resoldre el problema l’apuntem a classes de repàs, si li tornem a demanar les notes abans d’un més (com a mínim), aquestes segur que seguiran sent dolentes; això ens podria portar a una conclusió errònia respecte de la solució inicial adoptada. És necessari, doncs, deixar passar un cert temps abans de tornar a interactuar en el sistema (sense perdre el control) respecte de l’anàlisi de la solució al problema.” (Nota: el temps d’interactuar en un sistema mai ha de ser inferior a la mínima resposta pròpia possible del sistema; sinó la inestabilitat està assegurada).

Cal sempre una visió a mig i llarg termini; la “immediatesa” mai és bona consellera (ja ho deia el refranyer: vísteme despacio que tengo prisa). Com ho podem aconseguir? Avui no ser immediat és prou difícil; més quan estem immersos en un món que sembla governat a cops de “Tweet” . Si estem submergits en un món complex, on no existeixen solucions miraculoses com podem doncs saber el rumb a seguir? Una bona recomanació (que pot ser ampliable a tot projecte) podria ser: “fer per al client/usuari, allò que ens agradaria que ens fessin per a nosaltres essent en el seu lloc”. Això es posar-se en la pell de l’altre. Ara bé, posar-se en la pell de l’altre, no és ser “jo” en el lloc de l’altre; posar-se en la pell de l’altre és ser l’altre. És veure-hi amb la mirada de l’altre.

Ser l’altre, veure-hi amb la mirada de l’altre, és segurament el mètode que més llum pot aportar en aquest món complex i canviant. És una molt potent manera de trobar el camí de l’èxit, entenent aquest com la manera més estable i possible de trobar solucions a les necessitats dels clients/ usuaris. Veure amb la mirada de l’altre pot comportar trobar solucions més simples i efectives; No confondre mai aquesta manera d’actuar en l’aportació de solucions simples a problemes complexos. Som part integrant d’una societat on moltes persones esperen “solucions miraculoses” als seus problemes complexos: Comprant un dècim o un cupó et diuen que et poden resoldre la vida. Polítics, que amb la construcció de murs i expulsant ciutadans, diuen resoldre el problema de l’atur o de la precarietat laboral. Zacarias Villarroel ho expressa molt correctament en el seu article: “Business Design Thinking: el aprendiz de Leonardo da Vinci”: