Els joves de l’Espais pels Somnis no han acceptat la darrera oferta de l’Ajuntament i han publicat avui un comunicat que consideren “definitiu”, en el que mantenen la manifestació prevista per dissabte, i expliquen que resistiran el desallotjament previst pel 13 de febrer. El comunicat diu el següent: Després de les darreres informacions que hem rebut a través dels mitjans des de l’Ajuntament voldríem exposar el nostre punt de vista davant del moment actual. En primer lloc valorem positivament que l’Ajuntament es plantegi fer canvis en les polítiques juvenils. Però de moment això només són idees i paraules, tanmateix nosaltres volem fets per poder valorar aquesta proposta. Alhora aquest projecte és el que estem demanant des de fa més d’un any i que no ha tingut resposta fins que no hi ha hagut una pressió social. L’Espai pels Somnis ha estat des del primer moment obert a totes les entitats i ha volgut ser un espai de trobada i de xarxa social. Tanmateix sembla que molta gent, l’Ajuntament i el Bisbat no ha entès això i que es pensen que volem un espai pel nostre col·lectiu, en canvi el que som i pretenem seguir sent és un lloc format per moltes entitats, col·lectius i persones. De fet, fins ara, ja ha esdevingut un espai que aixopluga i uneix diferents grups que fins a l’actualitat no s’havien trobat. Ha sigut gràcies a l’autogestió que han pogut decidir per ells mateixos com volien que fos el seu punt de trobada. Sense burocràcies ni paternalismes. Sembla que per deslegitimar el projecte han atacat les nostres formes; sense l’ocupació l’Ajuntament s’hagués plantejat un canvi? El Bisbat hauria tret del calaix el projecte que ara ens fa fora de l’espai? La opinió pública hagués parlat de les necessitats de les entitats i de la joventut d’Igualada? Creiem que si s’hagués quedat amb la presentació del projecte i una manifestació reclamant espais, no hauríem obtingut una solució ni tant sols un debat davant d’aquesta problemàtica comarcal. Mantenim la idea de l’ocupació com a eina de desobediència i transformació social tenint en compte la conjuntura actual. La voluntat política de les institucions ens ho han demostrat. El projecte de Torreblanca de Sant Cugat, utilitzat per l’Ajuntament com a model a seguir, no és un exemple per nosaltres ja que posa en evidència la inoperància de les institucions, van trigar vuit anys en fer efectiu el casal. Fa sis mesos que l’Ajuntament i el Bisbat han tingut l’opció de negociar. Des del primer moment l’Espai pels Somnis ha demanat diàleg entre les tres parts, però fins que no hi ha hagut l’ordre de desallotjament i una forta pressió social i mediàtica, no han volgut atendre el problema. Davant del comunicat de l’Ajuntament, creiem que no se’ns pot acusar de xantatge després de sis mesos de voluntat de diàleg. El termini imposat ha estat condicionat per la manca de temps davant del desallotjament, en definitiva, un últim intent perquè l’Ajuntament es posicionés. Considerem que la seva resposta no soluciona la nostra demanda ja que demanem fets i no només paraules. I per altra banda, el Bisbat ens ofereix aturar el desallotjament amb la condició que marxem en termini d’un mes i mig, tanmateix després d’aquest període de temps ens trobarem en la mateixa situació que l’endemà del desallotjament, orfes d’espai. Finalment, el nostre posicionament segueix ferm amb els valors presentats des d’un inici; seguim reclamant un espai autogestionat per poder seguir somiant despertes. Davant d’aquesta situació entenem que les negociacions que hi ha hagut fins ara condueixen a renunciar el nostre projecte. Diàleg desigual ja que tenim dues encausades i una ordre de desallotjament. Fora de l’espai no érem ningú, a dins tenim força i veu. En cap cas el desallotjament ha sigut el nostre objectiu final, però no ens queda cap altre opció que lluitar pels nostres somnis, i el dia 13 resistirem”.