Plataforma Pro Vegueria Penedès
Les administracions públiques tenen sentit quan estan al servei de les persones. D’ací que la Generalitat endegués un procés de descentralització amb la Llei de Vegueries que superava el concepte de província. Ara s’ha evidenciat l’encert d’aquesta decisió, quan a causa de la desescalada de la pandèmia, es va argumentar adequadament i tothom ho va entendre, que no era el mateix viure a la ciutat de Barcelona que a Castellet i la Gornal.
Per no parlar de Vegueries es va fer servir el criteri de zona sanitària i així no entrar en una confrontació política amb l’estat, ancorat encara en la divisió provincial. Però no es tracta d’una nova divisió territorial, sinó que lamentablement havien estat construïdes amb els criteris de les vegueries i encara no incloïen la vuitena, la del Penedès. Una llàstima ja que aquesta és l’única creada per la pressió popular i aprovada dia 8 de febrer de 2017, quan el Parlament de Catalunya acordà la modificació de la Llei de Vegueries del 2010 i incloent en la nova unitat territorial un gran part de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
El govern de la Generalitat, no ha fet, ni tan sols endegat, el desplegament que per llei havia fixat la cambra legislativa catalana. Segurament atrafegada amb altres assumptes va deixar exhaurir el termini que finia el passat 20 de febrer. Els acord s’han de complir. El govern pot utilitzar el concepte de l’ara no toca com a recurs polític, però ha de respectar els acords que es prenen al Parlament. La situació actual ni tan sols és funcional. Quan a la Conca d’Òdena es va produir aquesta emergència sanitària extraordinària que s’ha patit per la pandèmia, els hospitals d’ajut van estar a Sant Cugat, Bellvitge i Tarragona.
No podem admetre que situacions com aquesta es tornin a produir. El problema no és si ara uns entren al mateix temps en la mateixa fase de desescalada. Però és un exemple de com no es poden seguir fent les coses. Perquè l’organització d’aquest territori no només afecta el terreny sanitari. La mateixa anòmala situació també afecta altres camps de molt impacte social. Per exemple l’escolar, el Pla Territorial Parcial i l’organització de la recuperació econòmica que s’haurà d’establir en el nou escenari post-COVID.
L’última proposta de Salut de noves mesures a Barcelona i de passar a la fase 1 del desconfinament l’Alt Penedès i el Garraf atenent les reclamacions fetes d’algunes administracions locals, no deixa de ser un reconeixement de que l’Alt Penedès i el Garraf no són de la regió metropolitana. Ara tota la Vegueria haurà entrat a la fase 1, l’Anoia avui mateix perquè està adscrita a la Catalunya Central i el Baix Penedès de fa una setmana perquè està adscrit al Camp de Tarragona. Tanmateix estem lluny de la veritable solució, perquè l’esquarterament continua amb les greus afectacions que comporta per la gent d’aquest territori, i amb el paradigma feridor de Castellet i la Gornal, que té una part del poble en una demarcació i un carrer més enllà d’una diferent.
Per això exigim al govern de la Generalitat el desplegament immediat dels serveis i competències, determinant la seva ubicació entre les ciutats caps de comarca, com han vingut demanant repetidament els seus Alcaldes i Presidents dels Consells Comarcals, la darrera vegada quan signaren la Declaració del Congrés “La gestió del Territori de la Vegueria del Penedès, al servei de les persones” celebrat el passat 21 de febrer al Castell de Castellet.
