Abel Folk és el director de l’adaptació teatral de L’última trobada, basada en la novel·la de Sándor Márai, editada per Empúries ara fa quinze anys i adaptada a l’escenari pel dramaturg i guionista cinematogràfic Christopher Hampton. L’espectacle, estrenat al Teatre Romea i interpretat per Abel Folk i Jordi Brau, arriba a Igualada aquest cap de setmana amb la col·laboració d’Anna Barrachina, substituint Rosa Novell. L’espectacle es representarà demà dissabte, 7 de febrer, a les 21h, al Teatre Municipal l’Ateneu. La funció, organitzada per l’Institut Municipal de Cultura (IMC), forma part del Programa.cat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona. Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística (C/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a divendres de 19 a 21h i el dissabte d’11 a 14h. També a www.ticketea.com i, des de dues hores abans de la funció, a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 18 i 15 euros, amb descomptes per a diversos col·lectius.
Un triangle amorós
Márai situa l’acció d’aquesta obra en el context de les dues grans guerres europees, en les quals els pobles amics van acabar matant-se els uns als altres. En aquest sentit, Abel Folk afirma que “amb precisió quirúrgica, Márai fa la dissecció de l’ànima de dos personatges que han de trobar la força alliberadora de la veritat, per poder considerar que les seves vides ja estan completes. Parla sobretot de l’amistat i de la lleialtat, però també de l’amor i la fidelitat, de la traïció, de la venjança i del perdó, en definitiva parla de les passions humanes”. L’acció transcorre en un petit castell de caça a Hongria, al peu dels Carpats, on alguna vegada es van celebrar elegants vetllades en salons decorats a l’estil francès, plens de música de Chopin, i que ha canviat radicalment d’aspecte. L’esplendor d’abans ja no existeix, tot anuncia el final d’una època. Dos homes, que de joves havien estat amics inseparables, es retroben després de 41 anys sense haver-se vist. Un d’ells ha passat molt de temps vivint a l’Extrem Orient; l’altre, en canvi, no s’ha mogut de la seva propietat. Però ambdós han viscut a l’espera d’aquest moment, doncs entre ells s’interposa un secret d’una força singular. Tot convergeix en un duel sense armes, tal vegada molt més cruel, amb un punt en comú: el record inesborrable d’una dona. La tensió augmenta, frase a frase, fins a fer-se gairebé insuportable, però la prosa continua, implacable, precisa, fidel reflex de l’obstinació dels protagonistes per furgar fins als racons més profunds de la seva ànima, allí on es troben aquelles veritats que quan es descobreixen provoquen, alhora, un indefugible dolor i un incontenible impuls vital.
Com diu Sándor Márai “el que busca la veritat ha de començar buscant dins seu”. La recerca de la veritat com a força alliberadora, com a suport ètic imprescindible per suportar el transcurs d’una vida, es troba en el centre d’aquest text. Folk ha volgut la proximitat amb el públic i afirma que “és un text íntim i volem fer un espectacle íntim. Us volem convidar a entrar en la nostra cuina, volem mostrar-vos la nostra intimitat, no només com a personatges, sinó també com a artistes. Volem mostrar-vos el recorregut literari fins a la representació teatral… El meu objectiu és transmetre amb la nostra representació la mateixa profunda emoció que vaig sentir la primera vegada que vaig llegir aquesta magistral novel·la”. L’última trobada és un muntatge que, amb elements sobris, mostra la fragilitat de la condició humana sotmesa al temps i a la força interior de la passió, els sentiments i la voluntat. L’obra, produïda pel Teatre Romea i Faig Produccions, compta amb un espai escènic i de llums dissenyat per Paco Azorín, el vestuari és de Maria Araujo i el disseny de so de Jordi Bonet. Té cura de la caracterització Toni Santos i Pep Planas és l’ajudant de direcció.
