Filla de Maians i de família pagesa, l’Angelina Canyelles porta, juntament amb el seu home, l’empresa Mas d’en Nogués, a Vilanova del Camí, que aquest 2024 celebra 25 anys elaborant fruita seca. El producte estrella són les ametlles garapinyades i també tenen elaboracions tan especials com ametlles amb romaní o cacauets al curri.
Com van ser els inicis de Mas d’en Nogués?
La idea inicial del meu company era portar les terres que ell tenia a Maials (Lleida) i elaborar-ne les fruites seques, però això era moltíssima feina i molta inversió. No podíem fer dues coses alhora:
si estàs elaborant a l’obrador no pots estar treballant el camp. Vam arrendar les terres i vam començar a fer només les elaboracions. L’obrador que teníem a Maials va quedar petit i vam decidir obrir també el de Vilanova. Comprem les ametlles a Maials, les avellanes a Reus i nosaltres fem les elaboracions.
A la web dieu que feu les receptes de les vostres àvies i també parleu d’innovació. Com es complementa tradició i innovació?
Nosaltres torrem les ametlles i la resta de fruita seca com es feia abans i sabem que si en fem molta quantitat alhora no oferirem la mateixa qualitat. I també hem anat provant noves receptes amb espècies, perquè els clients ho demanen, i és una manera de sortir-nos-en.
Què és el millor de la teva feina?
El que més m’agrada és quan fem una prova amb una espècie nova, és bo i es ven bé.
I què ho és menys?
La burocràcia. Si hagués sabut la burocràcia que hi ha, no sé si hauríem obert l’empresa. Vam estar dos anys fent papers només per poder obrir, i et tracten igual si ets una gran empresa com si ets un petit elaborador. Hi ha empreses que tenen treballadors destinats només a fer papers, però nosaltres, si estem fent papers, no podem estar treballant.
Si hagués sabut la burocràcia que hi ha, no sé si hauríem obert Mas d’en Nogués. Hi ha empreses que tenen treballadors que només fan papers, però nosaltres, si fem papers, no podem estar treballant
Milers de pagesos s’han mobilitzat per això. Com veus les reivindicacions?
Són queixes que venen de lluny però ningú hi posa remei. El suport als pagesos s’ha de demostrar comprant productes de proximitat. Molta gent va a veure els camps de flors d’Aitona i Maials però després compren els préssecs més barats. Això no pot ser de cap manera. Entenc que no tothom s’ho pot permetre, però també és veritat que hi ha gent que sí que pot pagar aquests productes i simplement té altres prioritats.
Què demanes als polítics?
Que s’agilitzin els tràmits, donin més facilitats perquè la gent jove s’hi vulgui posar i que incentivin la gent a comprar de proximitat. Comprar de proximitat porta riquesa a la comarca i és menys contaminant.
S’està feminitzant el sector primari?
Crec que hi ha moltes dones emprenedores. I també hi ha famílies senceres en què tots els seus membres s’hi dediquen.
Com veus el futur de l’empresa i del sector?
Em preocupa qui continuarà amb l’empresa. Ha costat molt d’esforç aixecar-la, i ara el jovent no vol treballar en dissabte i diumenge. Jo entenc els meus fills: es dediquen al que han estudiat, treballen menys hores i cobren més. Per què s’haurien de dedicar a l’obrador? El nostre sector és molt sacrificat: aquí hi ha dies que pleguem a les 8 o les 9 del vespre, i dissabtes i diumenges també treballem. Crec que els petits empresaris acabaran desapareixent i les empreses grans s’ho quedaran tot.
