Juliol del 2022. El ple municipal aprova amb els vots dels grups encapçalats per Marc Castells i Jordi Cuadras l’allargament del contracte de recollida de residus i neteja viària de la ciutat d’Igualada. Les excuses del govern són tan dispars com per exemple que amb la pandèmia s’ha endarrerit l’estudi sobre el nou model de recollida d’escombraries que la ciutat hauria de tenir per millorar els seus baixos percentatges de reciclatge. Un estudi que, per cert, es va incloure en els pressupostos de l’any 2020 a petició de Poble Actiu, pel qual es van pagar 17.600€ a una consultoria de medi ambient, i que a data d’avui encara s’espera que es facin públics els resultats.
Novembre del 2023. Durant el famós ple de Tots Sants s’aprova amb els vots dels grups encapçalats per Marc Castells i Jordi Cuadras l’allargament del contracte de recollida de residus i neteja viària de la ciutat d’Igualada. L’excusa del govern és que la definició del projecte del model de recollida d’escombraries no està completat.
Des de l’oposició, tant ERC com Poble Actiu han explicat reiteradament que amb aquests dos anys d’allargament del contracte el què s’ha perpetuat és un sobrecost en forma de multes per no reciclar prou. L’any 2022 la Generalitat penalitzava amb 59€ cada tona d’escombraries que anava a parar al rebuig i Igualada en va generar al voltant d’11.000, el que li va suposar un cost de més de 650.000€ en penalitzacions. L’any 2024 el cànon de residus ja és de 71€ per tona. Poble Actiu ha estimat que el cost total que Igualada no recicli prou és d’1 milió d’euros anual. Aquest cost total inclou la gestió de la fracció de rebuig, el transport a l’abocador i el cànon de residus establert per la Generalitat.
Durant tots aquests anys els residus s’han transportat a l’abocador de Tivissa, que es troba a 150 Km. d’Igualada. Un fet que suposa un cost econòmic i ambiental molt més considerable que si, per exemple, s’anés a un abocador més proper com el dels Hostalets de Pierola. El problema principal d’aquesta irracionalitat és l’empresa encarregada de fer tant la neteja de la ciutat com també del reciclatge de residus: Fomento de Construcciones y Contratas. Fomento és responsable també de l’abocador de Tivissa, i per tant, mai estarà interessada en millorar les xifres de reciclatge d’Igualada, ja que guanya més diners quan més residus es porten al seu propi abocador. Una empresa que, per cert, ha estat sancionada en diverses ciutats del país com Barcelona, Badalona o Mataró per frau, mala praxi i incompliments greus del contracte de neteja i recollida de residus.
Febrer del 2024. El govern fa pública una enquesta encarregada al març del 2023 sobre la satisfacció ciutadana en relació al servei de recollida de residus i neteja viària actual. Uns resultats que no serveixen per res perquè el model actual és obsolet i s’haurà de canviar. Malaguanyats 3.000€ euros que només han servit per rentar la imatge del govern respecte aquest tema. Mentrestant encara no s’ha fet públic l’estudi del 2020 sobre com millorar el percentatge de reciclatge de la ciutat.
Abril del 2024. Els grups encapçalats per Marc Castells i Jordi Cuadras hauran de presentar el plec de condicions del nou contracte. Però compte, perquè quan un servei es presta mitjançant un contracte amb una empresa privada, a causa de les clàusules signades resulta impossible modificar-lo per tal que aquest sigui més eficient o de modificar-lo si les necessitats canvien al llarg dels anys. I si no es prepara un bon plec de condicions, podem continuar llençant un milió d’euros anual sense que els polítics responsables es despentinin. La forma que la gestió dels residus s’adapti fàcilment als canvis de la ciutat és avançant cap a un model de gestió pública. Amb una gestió directa del propi ajuntament, ens hauríem pogut estalviar llençar un milió d’euros anual per no reciclar bé, o almenys, li hauríem pogut dit al conductor del camió que anés als Hostalets de Pierola i que no malgastés combustible i augmentés la petjada ecològica conduint ben carregat fins a la Ribera d’Ebre. Una recomanació que, a data d’avui, encara no s’ha fet.
