El retard en l’adquisició del llenguatge és un tema o qüestió que preocupa sovint els pares.
No tots els nens evolucionen de la mateixa manera i a vegades ens preocupem abans d’hora. Hi ha nens que potser amb 18 mesos ja canten i d’altres que tot i passats els 2 anys encara només diuen paraules soltes. No s’ha de comparar, segurament els segons no tinguin cap problema i facin un click quan menys ho esperem.
Parlem de retard en el llenguatge quan hi ha una manca de desenvolupament d’aquest a l’edat que normalment es presenta. El llenguatge es va perfeccionant i integrant fins els sis anys, aproximadament.
Algunes conseqüències del retard del llenguatge són:
•Problemes per comunicar-se: entendre i expressar-se.
•Dificultats en els aprenentatges de la lectoescriptura
•Dificultats en l’aprenentatge de normes socials i de conducta.
Hi ha etapes de la vida en les que el nen ha d’anar assolin unes fites preestablertes des d’un punt de vista evolutiu i maduratiu.
Criteris evolutius normals:
•0-3 mesos: Pot plorar i cridar. Reacciona als sorolls. Sons guturals.
•3-6 mesos: Inici del balboteig (pa-pa, ba-ba, ma-ma). Somriu. Reacciona a la veu adulta.
•6-9 mesos: Laleig. Síl.labes aïllades (da, ma, ca). Respon vocalment a l’estímul i al mirall.
•9-12 mesos: Imita sons. Diu mama, papa.
•12-15 mesos: Pot dir 2-4 paraules familiars.
•15-18 mesos: Pot dir unes 5 paraules.
•18-21 mesos: 10 o més paraules.
•21-24 mesos: 20-50 paraules. Combina dues o més paraules en forma de argot. Expressa necessitats.
•24 mesos: Pot fer servir el jo, mi, tu. Diu el seu nom.
•30 mesos: Diu nom i cognoms. Comença a fer frases simples gramaticalment incorrectes.
•3 anys: Pregunta on, com, per què. Frases amb subjecte, verb i predicat.
•4 anys: Frases de 6-8 paraules. Pot conjugar els temps verbals.
En qualsevol cas que aquestes no s’assolissin, caldria fer una bona exploració, en primer lloc per part de l’otorrinolaringòleg i després per part d’un logopeda o fins hi tot a vegades d’un neuropsicòleg.
El primer que l’otorinolaringòleg ha de descartar és que no hi hagi un problema auditiu, que és de ben segur una causa molt important de retard en l’adquisició del llenguatge. Segons l’edat del nen utilitzarem un mètode o altre per fer-ho.
En nens de menys de 3 anys habitualment recomanem fer uns Potencials Evocats Auditius d’estat estable (PEAee) on el nen no participa pròpiament, però que permet avaluar totes les freqüències auditives i determinar-ne el llindar exacte. De totes maneres cal fer una exploració otoscòpica prèvia a fi de descartar l’obstrucció del conducte auditiu o bé les otitis seroses, que s’haurien de tractar abans.
En nens de 3 a 7 anys proposem l’audiometria tonal infantil (peep show). Es tracte d’un estudi on hi participen amb molt d’entusiasme i de manera molt fiable, atès que ho viuen com un joc, en el que quan reben l’estímul sonor saben que poden posar en marxa un petit tren que roda dins d’una maqueta. Tanmateix alguns dels nens més grans també poden col·laborar i deixar-se fer l’audiometria tonal en cabina insonoritzada com els adults.
També és necessària l’exploració otorrinolaringològica per descartar l’obstrucció de les vies respiratòries altes, provocada per vegetacions adenoides (carnots) i/o amígdales palatines hipertròfiques (molt grans), que dificultarien el llenguatge a l’ocasionar alteracions en la pronúncia, i al mateix temps acostumen a ser la causa del problema ventilatori de les oïdes que porta a la formació de moc i la conseqüent manca auditiva. En aquests casos seria necessari plantejar una intervenció per extreure les vegetacions (adenoidectomia) i reduir les amígdales palatines, cosa que fem habitualment amb làser, de manera senzilla i pràcticament ambulatòria, i sovint al mateix moment posar els tubs de ventilació transtimpànics (drenatges) a les oïdes.
Pel que fa a les pèrdues neurosensorials (nervi), definitives, s’haurà de recomanar segons el grau de severitat, l’adaptació de pròtesi auditives (audiòfons) o requerir en casos profunds els implants coclears.
Un cop descartat o concretat, i en aquest cas tractat, qualsevol problema ORL, s’iniciaran les sessions de logopèdia. El logopeda decidirà la freqüència d’aquestes i tipus de rehabilitació en funció de cada cas. Si en canvi no hi ha causa física, i el retard del llenguatge s’associa també a un retard psicomotriu o de conducta, seria també recomanable que un neuropsicòleg en fes també una valoració.
