El Xavier Fanega ha recopilat durant anysdades històriques sobre el bàsquet, des de la seva versió més local, a Òdena i altres municipis de la comarca, a un monogràfic sobre Fernando Martín, el primer jugador de l’Estat espanyol que va fer el salt a l’NBA.
Comencem pel principi: l’esport. D’on et ve la passió pel bàsquet?
— Des de molt jove m’han apassionat la majoria dels esports. Sempre veia per la televisió tots el que feien: bàsquet, futbol, motociclisme, tenis, atletisme, etc.
I la passió per recopilar la història d’un esport com el bàsquet?
— Sempre he tingut passió per les dades estadístiques. De ben petit ja havia comptabilitzat els punts, els rebots, les faltes i les dades de partits retransmesos per la televisió.
Per on vas començar a recopilar material històric relacionat amb el bàsquet?
— Vaig començar l’any 1987, amb el recopilatori de Fernando Martín. Un any després, vaig fer el de l’equip de bàsquet local d’Òdena.
Quantes col·leccions sobre temes diferents has pogut reunir? Quina és la que més t’agrada?
— N’he fet 3: Òdena Club de Bàsquet 1988-2006. Els orígens. Història del bàsquet odenenc (1ª part), Campionat d’aficionats de bàsquet de Vilanova del Camí 1985-2003 i 1985-2025. 40è. aniversari. Campionats d’aficionats de bàsquet.
— D’aquest darrer treball estic molt satisfet per la dificultat que vaig tenir per trobar la informació, no en vaig rendir i finalment ho vaig aconseguir. Abans de fer-lo, absolutament ningú sabia el número exacte de campionats jugats durant tots aquells anys. Quan finalment el vaig acabar, va ser tota una alegria.
Pel que fa al bàsquet local, al qual hi has estat molt vinculat durant dècades, has pogut trobar i recopilar molta informació de clubs de la comarca?
— Bàsicament dels equips aficionats que durant tots aquells anys van disputar els campionats, ara he fet un petit annex per adjuntar-lo a la recopilació, amb la procedència de tots aquells equips dels diferents pobles de la comarca.
La FIBA et va fer un reconeixement pel donatiu d’una col·lecció monogràfica sobre Fernando Martín. Com et va sorgir aquesta idea?
— Com he comentat, des de molt jove m’han agradat molt els esports, en practicava uns quants i també els seguia a través de la televisió i la premsa escrita.
— A l’any 1987, amb 16 anys, vaig decidir començar a recopilar tota la informació que trobés sobre el meu referent esportiu de sempre, el jugador de bàsquet Fernando Martín. Dos anys després, a finals de l’any 1989, Fernando va morir en un accident de trànsit amb només 27 anys. En aquells moments, jo en tenia 18 i aquella mort la vaig acabar gestionant com si s’hagués mort un familiar molt proper. Des d’aquells moments vaig intensificar aquest treball de 40 anys de dedicació, amb el resultat d’una col·lecció monogràfica de més de 160 kilograms de pes, una part de la qual ha estat exposada durant 20 anys a la Fundación Pedro Ferrándiz / Centro Internacional de Documentación e Investigación del Baloncesto, al Museo FEB de la Federación Española de Baloncesto i també a la Universidad Europea de Madrid.
— Des de fa uns mesos, ja forma part de la biblioteca Pedro Ferrándiz ubicada a Mies (Suïssa), on és troba la seu de la FIBA. En aquesta biblioteca, hi ha més de 9.000 llibres relacionats amb el bàsquet. Segons paraules de la FIBA, es tracta de la col·lecció monogràfica més complerta existent a nivell mundial sobre aquest jugador.
Si tornem a la comarca, ja fa un temps que es pot consultar el teu treball sobre el bàsquet a Òdena des de 1988 a 2025. Va ser una tasca fàcil?
— La veritat és que no, ara és grava i és fan fotografies en tots els partits, de cada instant del joc, hi ha actes de partit que fins i tot pots consultar on-line, cròniques a diversos diaris, a internet… a principis dels any 90, es feien molt poques fotografies i la informació que apareixia en els medis locals, mínima. El 95% de la informació que apareix en aquest treball és de la documentació que havia guardat durant tots aquests anys.
T’atreviries a dir quant de temps has invertit en recerca fins a l’actualitat?
— Doncs no en tinc ni idea, però en cada treball m’he deixat mesos, anys… per circumstancies de la vida, des de la pandèmia de la Covid-19 ja no puc treballar i disposo de moltes més hores per dedicar-li a aquests temes.
Per què és important preservar la història dels clubs petits?
— Sempre dic que el passat és la nostra història i que cal preservar-la. Vivim el dia a dia, el present, i tot el que queda enrere perd importància… i no hauria d’ésser així.
— Una anècdota: en el llibre del 40ª aniversari del Club Bàsquet Igualada s’explica que el torneig de 3×3 d’Igualada és un del tornejos més antics de Catalunya, amb la 1ª edició disputada a l’any 1990. Fa un temps que a la Junta Directiva els hi vaig fer arribar un petit dossier on els documento que en realitat, aquest torneig no va néixer fins a l’any 1994.
Com et sents quan veus que se’t reconeix la tasca, des del poble on vius a les principals institucions del bàsquet?
— Molt content i orgullós, tinc que dir que l’Ajuntament d’Òdena sempre m’ha recolzat, independentment del partit polític que governava. Vaig marxar d’Òdena per anar a viure a Igualada quan tenia 27 anys, ara en tinc 55, per la qual cosa sempre dic que tinc la “doble nacionalitat”: odenenca i igualadina. No obstant, he trobat a faltar algun detall des de l’Ajuntament d’Igualada.
Fem una mica de ficció: Què hauria de tenir el teu arxiu ideal sobre el bàsquet local?
— Tinc comptabilitzat la totalitat dels campionats d’aficionats de la comarca, del campionat d’aficionats de Vilanova del Camí i del bàsquet odenenc. Moltes vegades he pensat que seria al·lucinant poder recopilar tota l’estadística del CB Igualada, ara que es va apropant al seu 50è. aniversari.
