2.3 C
Igualada
Diumenge, gener 23, 2022

El jardí de l’amor


Bernat Roca

 

Sandro Boticelli va pintar a finals del segle XV una de les obres més emblemàtiques del Renaixement. Aconsellat i guiat per Marsilio Ficino, un dels grans artífexs intel·lectuals de l’esclat artístic de la Florència d’aquella època, el pintor va crear una escena immortal anomenada La Primavera. Ficino era un home turmentat per la melancolia que identificava amb el planeta Saturn, tradicionalment associat a la tristesa i l’envelliment. El vell diable era el gran i sever mestre de la vida, i les delícies de l’amor, l’art i la bellesa, eren la cura que proposava Ficino a través de Boticelli. Havia nascut l’autoajuda? La vida natural desperta al ritme del batec de la Deessa i un conjunt de personatges que encarnen una natura humanitzada. La naturalesa i els jardins sempre s’han relacionat amb l’amor. Potser perquè en els jardins a banda de bellesa hi ha també males herbes, aranyes i alguna serp amagada. De fet, a vegades d’un problema gros se’n diu haver-se ficat en un jardí. O bé era perquè degut a l’aparença canviant de les plantes i flors al llarg del pas del temps es pot fer un paral·lelisme amb les relacions amoroses que muden amb el temps. Hi ha d’amors de primavera, d’estiu, de tardor o d’hivern. I amors que maten o que són carnívors.

El filòsof Epicur va anomenar a la seva residència El Jardí i en ella sempre es va venerar el plaer (moderat això sí) com a camí cap a la felicitat, donant lloc a l’escola hedonista. S’ha dit que hi ha dos models de jardins: el francès i l’anglès. L’un ordenat i l’altre salvatge i exuberant. Els jardins de Versalles també podrien explicar-nos moltes coses sobre l’amor. Potser perquè va ser en un jardí paradisíac on Eva va fer perdre a Adam la seva virtut i el favor de Déu, guanyant-se però els coneixements de l’arbre de la ciència i la distinció entre el bé i el mal. Qui sap si la història relacionada amb el jardins i l’amor més de moda actualment (gràcies a les controvertides xarxes socials i els seus memes) és la que explica un episodi de la vida de Buda. Sembla que a preguntes d’un alumne el mestre exposava la diferència entre desitjar i estimar. El savi li va explicar que quan desitgem una flor l’arrenquem per fer-la nostra i en canvi quan l’estimem la reguem cada dia. És tan senzill que costa molt d’entendre i més encara de dur a la pràctica, perquè cadascú té el seu propi diccionari de vida. I ningú neix ensenyat. Per això l’esclat de la primavera ens recorda que cada any podem tornar a enamorar-nos de de nou.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

L’Editorial: La festa dels Tres Tombs

Fa dos-cents anys de la fundació l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada. El 1856 es va constituir la segona colla i d’ací que hi hagi...

L’A3 Leather Innovation Center ofereix el primer curs massiu en línia de Tècnic en Adoberia que es fa a Europa

L’A3 Leather Innovation Center de la Universitat de Lleida, al Campus Universitari d’Igualada, ofereix un nou curs massiu en línia de Tècnic en Adoberia,...

La bandera gremial dels “Tonis” de 1822

Enguany l’Antic Gremi de Traginers celebra el seu Bicentenari, o sia els dos-cents anys de la seva existència. El testimoni d’aquesta festa és la...

Un Pressupost que no respon a les necessitats de l’Anoia

Ja ha entrat en vigor el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2022. És just reconèixer que des de feia una...

Òmnium Anoia celebra la seva assemblea anual havent assolit una xifra rècord de socis

La sala de socis de l’Ateneu Igualadí va acollir el passat 11 de gener l’Assemblea General d’Òmnium Anoia, que se celebra anualment i que...
Compartir