Es pot passar pel més profund del discurs de Nadal de Felipe VI, sense mullar-se ni la sola de les sabates. El marmessor de l’herència de Franco basteix els seus discursos amb la mateixa retòrica insulsa i plena de vaguetats que ho feia el seu pare –ahir Cap d’Estat por la Gracia de Dios i avui fugitiu de la justícia- on mai entrava en els drets dels ciutadans però sempre els recordava els seus deures amb l’estat.
S’ha de ser molt carallot per concentrar més de deu milions de ciutadans davant la televisió per escoltar-te i en lloc de donar un missatge clar, positiu i esperançador, dedicar-se a tocar el violí, oblidant-te de donar cap explicació d’allò que ha fet el teu antecessor, que és justament allò que ha provocat que tants milions de persones vulguin escoltar-te la nit de Nadal. Moltes llars catalanes, per una vegada, varen treure al caganer del Pessebre: ja en teníem un prou gros al televisor.
Per una vegada el PSOE i els partits de la oposició de dretes estaven d’acord en una cosa: el discurso del Rey. Tots ells palplantats en posició de sotmetiment a la gràcia divina lloant la justesa del reial missatge. (I ben justet que va ser). Fins i tot la vicepresidenta del gobierno Carmen Calvo, declarava solemne que “Felipe VI forma parte del presente y del futuro de España. El PSOE no vislumbra un futuro sin caminar de la mano de Felipe VI como rey de España”. Ni els més acèrrims monàrquics ni l’extrema dreta feixista, han tingut les penques de fer una afirmació més rastrera i servil, envers el marmessor del testament de Franco. Amb les afirmacions dels, teòricament, republicans del PSOE ja en tenen ben bé prou.
L’altre soci del govern –em refereixo a En Comú-Podemos- al qual el discurs l’ha deixat literalment amb el cul a l’aire, s’ha fet l’ofès i reitera el seu caràcter republicà. Per demostrar-ho promet una “ley de reforma de la Corona”. En política quan es vol la continuïtat, es proposa una reforma.
Fins ara he dit que dins d’Espanya els catalans no hi tenim futur, però començo a pensar que tampoc Espanya té cap futur sota una monarquia corrupta, indecent i corruptora com és la borbònica. No endebades l’actual titular la de la Corona és, ni més ni menys, que el marmessor de l’herència franquista.
En Felip de Borbó va recuperar el nom que els nostres avis i besavis donaven al vàter: Felipet en “honor” a un altre Felip, el cinquè.
