El cherry picking o com autoblanquejar el propi govern

2 d'abril de 2024

La Viquipèdia defineix les fal·làcies lògiques com “l’aplicació incorrecta d’un principi lògic vàlid o l’aplicació d’un principi inexistent en el raonament d’una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables”. Dit d’una altra manera, són errors de raonament que poden ser manipulats i que es troben sovint a la política on són utilitzats per persuadir o reforçar arguments de manera enganyosa. I, com no podia ser d’altra manera, el nostre alcalde les utilitza sovint per desacreditar els rivals polítics, despistar l’atenció sobre un tema o intentar blanquejar el seu govern.

Una de les fal·làcies lògiques més utilitzades és el cherry picking, que es produeix quan algú selecciona només la informació o les dades necessàries per presentar allò que reforça el propi argument, sense tenir en compte la totalitat del context o altres dades disponibles que van en direcció contrària.

El passat mes d’octubre, Marc Castells se’n va anar a Madrid al ple anual de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Allà va presentar Igualada com una ciutat de bones pràctiques i hàbits saludables. L’alcalde i el regidor Miquel Vives fanfarronejaven en un vídeo gravat al tren que hi anaven a presentar el seu projecte de ciutat saludable per a tothom. Un projecte que inclou l’anella verda, el parc central, la via blava i el nou carril bici. Segurament els van aplaudir molt i van marxar ben cofois de Madrid amb la imatge de ciutat verda i responsable que van mostrar a una audiència plena d’alcaldes espanyols.

El que no van explicar a Madrid és que en els darrers anys s’han dedicat a crear més de 2.000 places de zona blanca i taronja d’aparcament perquè els igualadins ens puguem desplaçar en cotxe cada cop que vulguem anar a comprar el pollastre a l’ast del diumenge o vulguem treure del garatge el tot terreny per anar a recollir els nens de l’escola. I recentment ha sortit un estudi fet per l’empresa IQAir que situa Igualada com la vuitena ciutat de Catalunya amb l’aire més contaminat.

El que no van explicar a Madrid és que estaven incomplint el reial decret RD 970/2020 que obliga a les ciutats a que el límit de velocitat de les vies d’únic carril per sentit de circulació sigui de 30 Km/h per tal de reduir la sinistralitat alhora que regular les noves formes emergents de mobilitat ciutadana.

El que no van explicar a Madrid és que Igualada no arriba als objectius de reciclatge del 55% que fixa la Unió Europea per al 2025 perquè ells mateixos han estat prorrogant el contracte dels residus i no han afrontat el canvi de model que ens haurà de portar a aconseguir aquesta xifra.

El que no van explicar a Madrid és que al seu pas per Igualada, milers de tovalloletes inunden el riu Anoia en un festival de porqueria i pudor de podrit tot i que fa anys que les entitats ecologistes ho denuncien i que l’ajuntament no ha fet res al respecte. De fet, la tardor del 2022, un estudi de Ciència Ciutadana va fer un diagnòstic de l’estat del riu en el tram d’Igualada. Va suspendre pràcticament en tots els paràmetres biològics i ecològics.

El que no van explicar a Madrid és que el passat mes de maig, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va denunciar que Igualada havia incomplert el Pla de Sequera per omplir el biollac del Parc Central, ja que omplir llacs artificials estava prohibit, fos amb aigua potable, subterrània o freàtica. Una notícia que van publicar tots els mitjans de comunicació catalans i que van fer que el regidor Miquel Vives sortís a donar la cara afirmant ridículament que tot plegat eren fake news per embrutar la campanya electoral. La pròpia ACA va haver de sortir a desmentir-lo.

En resum, el que no van explicar Marc Castells i Miquel Vives a Madrid és que no anaven a la capital d’Espanya a explicar el seu projecte de ciutat saludable per a tothom sinó que es van plantar davant del faristol per donar-los una lliçó magistral de com utilitzar el cherry picking per reforçar de forma enganyosa i autoblanquejar el seu govern. Un govern amb unes mancances de polítiques sostenibles evidents.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari