Pràcticament la meitat dels i les joves (el 45%) d’Igualada manifesta que en un futur els agradaria viure en un altre lloc, fora de la nostra ciutat i el motiu que donen és “la manca d’ofertes de feina i les molt baixes perspectives laborals al municipi”. Aquesta és una de les –alarmants- dades que recull el nou Pla local de joventut elaborat per l’ajuntament d’Igualada. Però no és l’única.
També s’indica que hem perdut un 5% de jovent a la ciutat; Igualada ocupa una de les primeres posicions de Catalunya amb més població resident a l’estranger i d’aquests, un 23.72% són joves; la tendència de l’atur a la ciutat és creixent entre els joves. La població activa entre joves de 25 a 34 anys ha disminuït un 10%; el 90% dels contractes són temporals; la renda bruta familiar d’Igualada està per sota de la mitjana de Catalunya. Pel que fa a habitatges llogats per les borses de lloguer social, el 2019 trobem a Igualada 8 habitatges, una xifra que ha tendit a disminuir en els darrers anys; un 92% dels joves d’Igualada manifesta que no coneix cap servei públic que ajudi a trobar un habitatge; més d’un 70% dels enquestats comenta l’ajuntament hauria d’ajudar als joves a trobar habitatge afavorint un parc de lloguer social i assequible.
Davant d’aquesta situació francament dramàtica pel jovent la pregunta que pertoca fer és: què ha fet el govern municipal de Marc Castells per intentar revertir la situació en els darrers 10 anys? Doncs bé, en matèria d’habitatge no s’ha fet absolutament res. Tant és així que és impossible que coneguin algun jove d’aquesta ciutat que hagi rebut un ajut municipal per emancipar-se. No s’ha generat ni un sol pis de lloguer assequible en els darrers 10 anys. Ni un. Cap. Zero. No es donen ajudes municipals per ajudar a pagar el lloguer a qui ho necessita. I la veritat és que és molt difícil que sense fer res en els darrers 10 anys se solucioni, per art de màgia, el problema de l’habitatge. I ara, òbviament, en patim i en patirem les conseqüències i el jovent ho farà d’una manera especialment abrupta.
El Pla local de joventut també apunta que l’atur entre el jovent creix. I també assenyala la precarietat laboral i la temporalitat com a principals problemes. I la pregunta que pertoca fer és: què ha fet el govern municipal de Marc Castells per intentar revertir la situació en els darrers 10 anys? Doncs bé, en matèria de creació d’ocupació de qualitat pel jovent no s’ha fet absolutament res. El govern no ha fet cap programa d’inserció laboral jove, d’incentivació de creació de feina de qualitat, d’ajuts a empresaris i autònoms per incentivar l’ocupació del jovent. I la veritat és que és molt difícil que, sense fer absolutament res, se solucioni per art de màgia el problema.
En el pla també es detalla que el 66% dels i les joves d’Igualada han tingut lagun tipus de malestar psicològic en el darrer any tals com angoixa o ansietat. Davant d’això, cal que el govern municipal decideixi si vol formar part de la solució o del problema. És obvi que les altres administracions, començant pel Departament de Salut, hi han d’esmerçar molts més esforços. Sí. Però això no implica que el govern municipal de Castells pugui fer veure que aquí no passa res i despreocupar-se’n. Per això proposem la creació d’un servei públic, municipal i gratuït d’atenció psicològica i emocional per aquells joves que ho necessitin. Perquè no pot ser que aquell jovent que no es pot pagar un psicòleg privat no pugui tenir-hi accés.
Davant d’això, el govern municipal tampoc ho accepta i la solució és exactament la mateixa que en matèria d’habitatge i en matèria d’ocupació: no fer res. Suposo que esperen que la divina providència faci algun miracle bíblic que ho resolgui.
El resum de tot plegat és: 1) Tenim menys joves a Igualada i pràcticament la meitat no volen viure-hi en el futur. 2) La precarietat laboral, la falta de feina, la temporalitat, les nul·les perspectives de futur i la impossibilitat d’emancipar-se són els principals motius del jovent per voler marxar. I 3) tenim un 66% de joves a Igualada amb problemes de salut mental i emocional. I aquí el govern municipal s’ho mira impassible. Davant d’això, Sr. Marc Castells, o es mouen d’una vegada i comencen a aplicar polítiques útils per revertir aquesta situació o condemnarà Igualada a ser una ciutat sense jovent i, per tant, sense futur. Ras i curt.
