La nostra societat actual cada cop és més una societat envellida. Les persones grans vivim una gran diversitat de situacions i dificultats associades a l’envelliment, ja siguin de caire social, sanitari i se’ns considera moltes vegades, una càrrega. És responsabilitat de tots i totes, però especialment de les diferents administracions, que puguem envellir en les millors condicions. Poder arribar a la vellesa de la manera més satisfactòria possible és un bé essencial i humà, que hauria de ser un objectiu prioritari de tota la societat actual.
Hem d’entendre que el maltractament que podem rebre algunes persones grans, per part de familiars, la societat o les institucions, és un problema d’educació i conscienciació per al qual no estem preparats, doncs anys enrere no érem tantes les persones que envellíem i depenia del respecte i/o estimació dels familiars, ja que tampoc hi havia residències com ara… Aquest maltractament pot ser de tipus físic, sexual, psicològic, emocional, econòmic, material, com l’abandonament o la falta d’atenció, constituint una vulneració dels nostres drets bàsics i una pèrdua greu de la dignitat i el respecte humà…
Cal incrementar i millorar els recursos i programes orientats perquè les persones grans puguem viure de manera digna i autònoma, i si ho desitgem i podem, continuar vivint a casa nostra durant el major temps possible, amb recursos que ajudin ha cobrir les nostres necessitats bàsiques i fer possible la permanència a casa nostra el màxim de temps possible, però vetllant per una bona qualitat de vida, ja que amb les pensions mínimes -i no tan mínimes- a moltes persones grans els fan fora dels seus pisos de lloguer de tota la vida, pels increments desmesurats del preu de lloguer, que no poden assolir, per exemple.
Es demana que la gent gran activa es posi al davant de les associacions, per liderar-les i donar a conèixer la realitat dels maltractaments, per tal que les administracions siguin sensibles davant d’aquestes circumstàncies, sí, però jo remarcaria que això que sempre tinguem de ser la societat civil qui agafi responsabilitats per manifestar i exigir que les administracions o governs de tot tipus facin la feina, serà cada vegada més difícil, doncs ja som les mateixes persones actives que moltes vegades no ens ajuden i ens posen traves per tal de fer arribar totes les problemàtiques en els polítics, que haurien de ser els que sàpiguen què passa a la societat real, i d’aquesta manera emprenguin les mesures oportunes, en lloc de fer, a vegades, inversions inadequades….
Comença a ser evident que en la nostra societat, i de forma silenciosa, els maltractaments tant per part de la sobrecàrrega de responsabilitats familiars que moltes vegades hem d’assumir els pares/avis, en un moment que hauríem de viure amb més tranquil·litat i preocupació per un mateix, que també seria una manera de tenir més salut, evitant fer un sobreesforç físic, emocional i altres vegades econòmic, degut a la precarietat de moltes feines i la falta de conciliació familiar dels fills, i que evitaria a la societat, una gran despesa en malalties provocades per aquestes causes en els més grans…
I que per això, diuen que haurem de preparar-nos per a les situacions de discapacitat i dependència, oferint un servei adequat, tant a les persones grans així com també a les persones que ens hauran de cuidar. Ara hem començat a fer servir una paraula nova, que tracta de definir aquests maltractaments tan diversos: es diu EDATISME. Està bé que hi sigui, però cercar paraules noves, no farà que el respecte i l’estimació siguin millors, sinó que el que cal és trobar solucions eficients i reals en el dia a dia, que, com moltes vegades passa, quan arriba l’ajuda, la persona gran ja no hi és…
I acaben dient: «L’abús i el maltractament cap aquest col·lectiu ha de ser una lluita de tota la ciutadania i de les institucions, i per això cal que la prevenció i l’abordatge d’aquest fenomen formi part de l’agenda social i política». I jo acabo dient, que ara amb tantes eleccions, encara no he escoltat cap polític que parli d’això, tampoc d’altres coses; ara, criticar-se entre ells sí que ho fan… Per això des d’aquí, demano als ajuntaments, consells comarcals, diputacions i principalment al Govern de la Generalitat i al Gobierno Español: poseu-vos les piles, o és que no penseu arribar a ser grans?
