Del clima mediterrani, amb períodes de sequera i pluges intenses que omplien rambles i rius provocant més d’un ensurt, hem passat a canvis extrems i sobtats que porten la manca d’aigua a Europa. Rius com el Rhin, el Sena o el Danubi baixen extenuats i creixen els problemes que comporta a les indústries que viuen en les conques fluvials i, al mateix temps, posant en risc els cabals necessaris per la població que no para de créixer. Mars caldosos, prats de palla, boscos marronosos i calors sufocants dia rere a dia. D’aquest canvi climàtic se’n veuen clarament les conseqüències, però no hi ha acord ni en les causes ni en les solucions.

També hi ha una sequera informativa. Sembla que el món estigui de vacances. Tothom desconnecta i canvien els hàbits. Però el continu de la vida no es detura. Les guerres, les misèries, la pobresa, la malaltia segueixen fent el seus estralls. Potser ja no siguin notícia, acostumats com estem a impressionar-nos només per les grans desgràcies, les situacions extremes i els grans esdeveniments. Potser ens hem habituat al negativisme, el sensacionalisme, l’extravagància i el soroll, en lloc d’encoratjar-nos amb els fets positius. I això provoca una progressiva polarització vers els extrems, fent de l’antagonisme i la confrontació una expressió comuna i permanentment vital.

Però potser la sequera més nefasta és la manca d’idees. Instal·lats en el cofoisme partidista, ens arrenglerem només per justificar les decisions preses pels líders, en lloc de cercar les solucions més adients. Deixar-se emportant pels corrents.

Així no és tan important resoldre els problemes, sinó la defensa del interès del grup de pertinença, respecte dels fets dels que es tracta. Veure i escoltar les desqualificacions d’uns i altres respecte l’evolució climàtica i les situacions com les viscudes a Ceuta, Gaza, Somàlia, Ucraïna, el Congo i tants altres, fa pensar si el problema de la desídia i conformisme no serà de la mateixa societat.

Les classes dirigents segueixen presumint del seus encerts, quan la realitat ens alerta de la manca d’actuacions realistes davant els gran reptes que tenim al davant. Les comissions d’experts no són l’Oracle tècnic que excusi de qualsevol error. Però alguna cosa s’hauria de fer. L’eclipsi va enfosquir la vida per un moment i no ha estat ni una anècdota, ni un avís. Però si un recordatori del poder de la natura.