La transició cap a un model energètic sostenible i descarbonitzat no admet debat. Complir les directives europees i reduir l’impacte del canvi climàtic és un deure moral, econòmic i ambiental irrenunciable. Ara bé, la urgència per desplegar energies renovables no pot convertir-se en un xec en blanc que justifiqui la massificació ni el trinxament del nostre entorn. El Pla Territorial de les Energies Renovables (PLATER), presentat per la Generalitat de Catalunya, amenaça de descompensar greument la nostra comarca si no s’esmena de manera immediata.
Les dades parlen clarament: l’Anoia s’ha projectat com la segona comarca de Catalunya on el Govern pretén instal·lar una major potència d’energia fotovoltaica i eòlica. Aquesta concentració desproporcionada no respon a criteris d’equilibri territorial ni de generació distribuïda, sinó a una lògica centralista que torna a penalitzar les comarques d’interior per cobrir les necessitats energètiques de les grans àrees urbanes i industrials. Ja n’hem parlat altres vegades a la nostra Editorial. I ho repetirem les vegades que faci falta.
Davant d’aquest escenari, la resposta del territori ha estat tan clara com necessària. Una vintena de municipis anoiencs, ajuntaments de diferents signes polítics i una xarxa d’entitats socials s’han alçat per exigir a la Generalitat un replantejament d’arrel del PLATER. Aquest consens no respon a un rebuig cap a les renovables, sinó a una exigència rigorosa de sentit comú: la preservació del nostre paisatge, de la biodiversitat, del sector agrícola i del model de vida vertebrat al voltant de la comarca.
La setmana vinent finalitza el termini per presentar al·legacions al Pla. Estem davant d’un compte enrere decisiu. És el moment que institucions locals, entitats i ciutadania facin sentir la seva veu de manera articulada i contundent per frenar la proliferació desmesurada de macroparcs.
Fem una crida a la responsabilitat de la Generalitat. El compliment de les exigències europees és perfectament compatible amb el respecte a la sobirania territorial. Cal prioritzar les teulades industrials, els espais ja degradats i el consum de proximitat abans de trinxar camps i turons. L’Anoia està disposada a ser part de la solució, però mai acceptarà convertir-se en un territori de sacrifici.
